Some Loud Thunder

Un dels àlbums que més em van agradar l'any passat va ser el debut dels Clap Your Hands Say Yeah. Ens acaba d'arribar el seu segon treball.

I aquest CD es comenta molt ràpid, ja que respon als mateixos postulats estilístics que l'anterior però és molt més irregular i no tant brillant. No crec que hagi estat un pas enrera; més aviat em fa l'efecte que han aprofitat algunes cançons que havien descartat per la seva primera entrega i n'han afegit unes quantes de bones que són les que aguanten el nivell de qualitat, però cap que mereixi especialment la pena. Potser la que més m'ha agradat és la hipnòtica Goodbye To Mother and the Cove.

L'enregistrament ha buscat l'autenticitat i la frescura. En moltes estones ho han aconseguit amb la seva música fresca i alegre, en altres no se n'han sortit al fer servir un so Lo-Fi decididament deficient (Some Loud Thunder). Si al seu primer àlbum la referència bàsica eren els Talking Heads (ara que estan de moda les tornades de bandes de fa 30 anys, a veure si David Byrne els resucita!), aquí s'incorporen també influències de The Cure (Satan Said Dance) i Moby (Love Song No. 7). La instrumental Upon Encountering The Crippled Elephant (per cert, els noms de les cançons són impagables) és també interessant.

No és un mal àlbum però si que deceb les elevades expectatives que havien generat. El que si em queda és un gran desig de veure'ls en directe, perquè la cosa promet.

Salut i sort,
Ivan.

Clap Your Hands Say Yeah
Some Loud Thunder
Wichita, 2007