Buenos Aires, ciutat culta

No és només la quantitat de cinemes, teatres, centres cuturals i llibreries que hi ha a la ciutat. És la sevariquesa lingüística la que em porta a parlar de la cultura de Buenos Aires. I això que jo no en sé res del rioplatense, variant de l'argentí pròpia de BB.AA.

 

Els mitjans de locomoció són propis. No parlen de coches, sinó d'autos; Al nostre metro, li diuen subte, de subterráneo; i el bus, és el colectivo. Però, ells coneixen també el castellà i t'entenen quan el parles.

 

La roba també té el seu lèxic: Yolanda s'ha comprat un parell de polleras (faldilles), jo estic vestint cada dia una remera (samarreta amb màniga curta) i ella, de vegades, una musculosa (samarreta amb tirants)

 

Ja és molt conegut el tema que aquí no pots dir coger per voler dir agarrar. Però el definitori dels verbs és la seva conjugació, com ens ensenya la publicitat del metro. La Farmacia Danesa és para cuando querés un descuento. El Instituto Superior de Estudios Judaicos et proposa: Aprendé, viví y sentí tu judaísmo.

 

I hi ha molts més exemples, [ampliaré el post, però ara hi ha pressa] que no fan que el porteño perdi la seva reconeguda modèstia (no sólo soy perfecto, también soy argentino, deia la samarreta): ells no van pel món dient que parlen un idioma diferent, no es treuen de la màniga una gramàtica i una ortografia inventades i no posen a cap llei l' idioma argentino. La modèstia combinada amb el coneixement, és cultura.

 

De moment no tinc notícia de cap vol directe entre Buenos Aires i València.

 

Salut i sort,

Ivan.