San Telmo, segona part

Nosaltres pensàvem que havíem visitat la Feria de San Telmo, però avui que hem repetit hem pogut veure que només havíem vist la tercera part. I el que ens hem perdut, segurament, és igual de gran. Avui hem pogut visitar moltes més botigues i paradetes, i també alguns cafès destacables. Una de les paradetes era la del Fotògraf, un noi d'edat intermitja, barba castrista i ulleres anys 70, amb el qual vam estar conversant ahir a Recoleta i avui l'hem tornat a trobar. Fa unes fotos molt interessants en blanc i negre, i com que és un fanàtic dels cafès i ha estat vivint a Espanya, la xerrada ha estat molt bé. Un dels cafès més coneguts és Dorrego, situat a la cantonada del carrer Defensa amb amb la plaça Dorrego (que penso que era un general; ja miraré). Avui no es pot anar, està completament ple de gent, tant els habituals com els turistes. Nosaltres, seguint la suggerència del Fotògraf, hem anat a menjar alguna cosa al Bar El Federal, al carrer Carlos Calvo entre Perú i Bolívar. Tot un encert: el regust antic del local, fusta per tot arreu, les fotografies de fa més de cinquanta anys, la publicitat d'època, i la primera barra baixa que veig. L'alçada de la barra del bar és la mateixa que la de les taules. Els cambrers que hi ha al darrera caminen per un passadís que està enfonsat, o sigui que els mires des de dalt. L'efecte estètic és curiós. És aquí que hem tastat dos excel·lents (en la meva opinió; aquí hi ha polèmica) formatges argentins: el suau fontina, una mena de gruyère, i el més fort sardo, acompanyats amb pa amb molta molla, aigua i cervesa Chopp, a pressió. Hem marxat a la carrera, quan dos senyors disfressats de mafiosos i que havien estat companys d'escola de Matusalén i un jove armat d'una guitarra començaven a demostrar que a palique i shows de tango ningú no guanya l'equip local. El Bar Británico, a la cantonada de Defensa amb la Plaza Lezama, és una cafeteria ancienne, amb mobiliari que potser té cent anys, les finestres ben obertes (estem a més de 32ºC) i alguna fins i tot trencada, i uns lavabos més bruts que els d'una estació abandonada de RENFE. Imagineu una versió cutre del Glaciar, o multipliqueu per tres un dels bars del carrer del Carme. Té un encant innegable. Just enfront, el Bar Hipopótamo, que el 2009 serà centenari, fa també molt bona pinta. Enmig, hem perdut el compte de les botigues d'artesania, roba, andròmines, antiguitats i objectes de regal a les que hem entrat. Algú s'ha comprat unes Rayban supermegafashiontotal. El dia també ha donat per una petita incursió al barri de Boca. Hem anat a veure l'ambient (sensacional, increïble) que es vivia a la vora de la Bombonera just abans que comencés el clàssic entre l'equip local i el San Lorenzo de Almagro. Ja en parlaré en un altre moment. I per ara, res més. Us comento l'actualitat portenya en el tema concerts, abans de deixar-vos descansar: Luís Aguilé triomfa amb el seu darrer espectacle, però no tant com Isabel Pantoja , que s'ha vist obligada a afegir dos concerts addicionals als dos que ja ha donat amb tot el teatre venut. Joaquín Sabina ha provocat cues interminables i que molts adolescents dormissin dues nits seguides al carrer per aconseguir entrades ( boletos) pels seus propers concerts. Però com a tot arreu, els que manen al mercat són músics anglosaxons. Els Stones oferiran dos concerts (21 i 23 de febrer) a l'estadi de River, el mateix escenari que faran servir els U2 per a dos actuacions més la primera setmana de març. No li expliqueu al jardiner de Can Barça o li pot donar un atac al cor. Salut i sort, Ivan.