El cafè Richmond i el Museo del Cabildo

Ara és dimarts al matí, mentre espero que la madame es dutxi per anar a esmorzar. Com que dilluns va estar força atapeït, res d'internet i ho explico avui en passat.

 

Ahir vam anar a veure Syriana, notables film sobre els tripijocs dels governs i de les grans corporacions, allò que li diuen política global. George Clooney està convincent, però continuu pensant que l'Oscar el guanyarà per Good Night and Good Luck. Ja faré la crítica quan disposi de més temps.

 

Vam passejar per tota l'avinguda Cabildos, que a una ciutat europea seria una via principal i aquí no és de les més destacades i després vam anar pel Microcentro i vam tornar també per la zona del moll. El Museo del Cabildo és potser el que més em va agradar, un edifici que em fa pinta del segle XVIII i que es conserva enmig de la ciutat, just enfront de la Casa Rosada, amb un pati encisador i parets blanques, encalades, amb les finestres amb reixat negre.

 

Vam estar visitant també centres comercials (ja veureu el meu nou jersei de la selecció escocesa de rugby) i botigues de música i llibreries. Si, han caigut llibres, uns quants. El més freaky és aquest cop un sobre el gol del siglo, aquell que Maradona va marcar en el mateix partit que la mano de Dios. La roba de pell està a un preu comparable al barceloní, encara no he trobat cap oportunitat.

 

I, no ens oblidem, vam conèixer el cafè on anava Borges, el Richmond. Només per fer una xocolata i un gelat allí, ja ha valgut la pena de venir.

 

Me'n vaig a esmorzar. Espero. Salut i sort,

Ivan.