diumenge, de febrer 12, 2006

La Feria de San Telmo

Tothom ho diu: si passes un diumenge al matí a Buenos Aires, has d'anar a San Telmo.
 
Hem aprofitat l'avinentesa per a fer servir el subte, el metro de BB.AA., que em recorda tant el de Madrid, per les estacions, ben amples, com el de Barcelona fa 20 anys, pels trens. La primera curiositat és que el mapa del subte té el fons negre, i no blanc com la majoria d'esquemes de transport d'altres ciutats.
 
Hem anat a petar al davant de la Casa Rosada, a la famosa Plaza de Mayo, d'on hem agafat el carrer Defensa i hem anat a petar a aquest simpàtic mercadillo. Descriure'l és molt fàcil, només cal anomenar Mont-Martre, Portobello Market o l'ambient que pots trobar a Els Encants, la Plaça de Sant Josep Oriol o la del Pi a Barcelona.
 
Hem fet ja les primeres compres (dues faldilles) i hem visitat alguna botiga realment encisadora, en especial una on havia antiguitats, andròmines, pòsters i estampetes de cinema i de celebritats i també un petit cafè. Hem passat pel davant d'una altra amb clara influència catalana (Monse's) i hem acabat fent un mos a un restaurant-cafè-youth hostel: el molt recomanable  Via Via.
 
Després hem continuat passejant, aquest cop a la vora dels diques, més grans que alguns rius que a Europa qualifiquem de grans i això ens ha portat al vaixell-escola Presidente Sarmiento. No crec que aquesta fragata tingui res d'especial respecte d'altres com la Elcano, però és interessant fer-hi una ullada.
 
La vora dels dics està farcida de restaurants, la majoria pizzeries i grills, què són les dues variants més populars aquí. Anim vam anar a un bon restaurant de Palermo, el Mott, on jo em vaig cruspir un ceviche de llagostins i un risotto de fruits de mar mentre la Yolanda devorava el que podia d'un salmó immens acompanyat d'arrós aromatitzat amb coco. El vi blanc argentí (o era xilè?) no estava tampoc gens malament.
 
I ara ho deixo córrer, que ja ha començat la segona part del València-Barça i anem perdent.
 
Salut i sort,
Ivan.
 
 
 

1 comentari:

Anònim ha dit...

No m'ho puc creure que estigueu a Buenos Aires i us dediqueu, a part de a la bona vida, a... SEGUIR LES EVOLUCIONS DEL BARÇA!!

És cert, els catalans som catalans a tot arreu, i els culés, doncs són culés.
Records desde una ja no tan freda Barcelona,
Nuria.