Iguazú: el viatge

La visita bàsica a Iguazú dura tres dies: anar-hi, fer la visita pel costat argentí, i fer-la pel costat brasiler.

 

El primer dia el gastes en viatjar des de Buenos Aires, en avió. Nosaltres només vam poder trovar seients en un vol que sortia al migdia, o sigui que aprofitar el matí a BsAs, res; i aprofitar-lo allà ... doncs resulta que si. Com que anàvem amb poc temps vam decidir d'anar amb una agència, per agilitzar els desplaçaments. Bàsicament, que després de fer la visita al costat del Brasil et porten ells mateixos a l'aeroport per a que no perdis el teu vol.

 

Total, que dimecres quan vam arrivar encara vam ser a temps de fer una excursió en vaixell pel riu. De fet, pels rius, ja que navegues tant pel Paraná com pel Iguazú. La publicitat turística local posa l'èmfasi en que és l'únic lloc de món on dos rius separen tres països.

 

El tercer país és el Paraguai. A uns 20 minuts de navegació pel Paraná vam arrivar a la vora d'una aldea (que no vam veure) d'indígenes guaranís. Es tracta d'una reserva d'uns 75 individus què, segons la propaganda de l'agència, gràcies al turisme poden millorar una mica les seves condicions de vida.

 

El que nosaltres vam veure va ser un conjunt de nens i nenes, que acompanyats d'uns quants vells, una guitarra, una maraca i altra percusió cantaven i ballaven per a nosaltres. Tant el seu posat com l'espectacle en si eren força tristos. (La música bé, si, però crec que no és això anar a veure com són.)

 

Durant la mitja hora que va durar la visita no vaig poder estar-me de pensar en quines opcions té aquella gent, quines opcions els han (hem) deixat i si tenen de debó llibertat per escollir. Estem preservant una cultura, una forma de vida? O estem conservant una atracció turística?

 

El paisatge que envolta el riu és de llarg el millor de l'excursió: una selva tropical impenetrable, on no distingeixes de cap manera el segon arbre del bosc. Més enllà del primer, és tot una massa verda indefinida.

 

I això va ser l'aperitiu d'Iguazú. De seguida us explico més, només un darrer advertiment: si mai aneu a veure-ho, eviteu com sigui l'hotel Libertador.

 

Salut i sort,

Ivan.