Darreres passejades per Buenos Aires

Avui és un dia de tardor, o millor dit de tempesta d'estiu, a Buenos Aires.

 

La pluja ens ha impedit gaudir més tranquil·lament al Caminito, el punt més turístic de Buenos Aires, en ple barri de Boca, just a la vora de la Bombonera, l'estadi de Boca Juniors. Resulta curiós i gratificant veure com de la desgràcia (ser tant pobres que només podien fer-se barraques) ha aparegut la riquesa. Els quatre carrers que formen aquest punt estan atapeïts de bars, restaurants, botigues de souvenirs i llocs on s'ofereixen espectacles de tango per a turistes.

 

Com que el Caminito és on és, Maradona és omnipresent. El Papa será alemán, pero Dios es Argentino. O Algún día tus hijos te preguntarán quien fue Diego. Dubto que a Brasil presumeixin tant de Pelé.

 

Hem aprofitat la pluja per a fer el primer viatge en colectivo, concretament en el 152, que té una ruta llarguíssima, està pintat (el bus) de blau, vermell i blanc i, a força d'anar-lo trobant allà on anàvem, havia esdevingut una mena de coneixença nostra.

 

El dia ens ha valgut de moment per voltar per Palermo, tornar al Malasartes i visitar un parell de llibreries del barri. La Prometeo comparteix local amb una botiga de discos, Miles. I la Eterna Cadencia té a l'interior un cafè restaurant molt elegant. Els preus dels CDs i els llibres són igual que en euros, només que en pesos: El número es manté, però com que la divisa és tres cops més barata ... vaja, que no espereu gaires regals, que m'he quedat escurat.

 

Un detall a comentar, crec que no ho havia fet, és que a Buenos Aires la distinció entre bar i restaurant és mínima. A qualsevol lloc on serveixen un aigua i un cafè pots demanar també quelcom per menjar; i la majoria de restaurants són oberts durant tot el dia, per poder captar els clients que només volen una cervesa.

 

I ara, relax, maleta, i demà volem de tornada a l'emocionant rutina barcelonina.

 

Salut i sort,

Ivan.