dilluns, de febrer 20, 2006

Els carrers de Buenos Aires

Els carrers són més amples que a Barcelona. Generalment, tenen dos carrils pels cotxes que circulen i dos més pels que aparquen a banda i banda del carrer. I les voreres són amples, deixen pas a tres o quatre persones quan no hi ha un arbre allà plantat. Perquè gairebé tots els carrers i avingudes que hem patejat tenen arbres a ambdues voreres.
 
Les avingudes són molt més amples. No totes tenen la mida de la 9 de julio, que no pots creuar en un sol semàfor i que té dues rambles ajardinades pels vianants, però la majoria són, per entendre'ns, com el carrer Aragó de Barcelona. El normal és que els carrers siguin d'un sol sentit de circulació, i les avingudes siguin de doble sentit.
 
No hi ha massa parcs, però els que hi ha són immensos. Encara tenim pendent anar al Jardín Japonés, però la sensació de verd continu que et donen els arbres, especialment als barris una mica més arreglats, com Belgrano i Recoleta, fa molt.
 
La neteja de les vies, és parcial, com a casa nostra. Heu de tenir en compte que no només viuen moltes persones a Buenos Aires, sinó que també viuen tots els gossos que els fan de mascota, i són un exèrcit. Les caques canines són, per tant, un perill tant familiar aquí com a la vora del Mediterrani.
 
Ara que comento això dels gossos, us he de dir que un ofici que hem descobert aquí és el de passejador de gossos. Vas passejant per l'avinguda Cabildo (per dir-ne una) i et trobes un senyor o una noia amb quatre, sis o fins i tot vuit animalons més o menys animats al seu voltant. El més espectacular és veure com retorna un d'ells: ha de deixar els altres lligats a un arbre o farola i, com se senten abandonats, comencen a bordar tots alhora.
 
Els colectivos són el punt que més m'ajuda a distingir que sóc a una altra ciutat. Recordeu com eren els autobusos de Barcelona als anys 70, abans que els pintessin tots de vermell? Doncs així mateix. La majoria pintats amb anuncis publicitaris, d'altres amb franges de colors vistosos; tots, sorollosos.
 
I la gent? La gent és com la que et pots creuar a Barcelona, Roma o Andorra, però d'això ja escriuré una altra estona.
 
Salut i sort,
Ivan.