Recoleta i Retiro

(Estic escrivint amb teclat sense accents; ja veurem com sortirà això, perdoneu l'ortografia). Ara mateix estem passejant (per segon cop, senyal que ens agrada) pel barri de San Telmo , visitant la seva Feria. Però el que toca ara és parlar del passeig d'ahir. Vam visitar la Feria que s'organitza al davant del cementiri de Recoleta. Els que heu estat al mercadillo que s'organitza a la Rambla de Santa Mònica, ja sabeu de què us parlo. Com que estem a Buenos Aires, heu de multiplicar la mida per quatre o cinc. L'ambient és molt maco, i un dissabte assolellat com ahir era un goig passejar-hi. L'horari comercial argentí és ampli; dissabtes sembla que no tanquen al migdia. Vam aprofitar per anar passejant fins el barri de Retiro, recorrent l'avinguda Santa Fe, plena de comerços i on vaig aprofitar per tallar-me els cabells a un establiment de Llongueras, pel mateix preu que em costa anar a una pelu de barri a L'Hospitalet. Els preus que trobes als comerços si que són més baixos que a casa nostra, però tampoc no tant tirats. A l'arribar a Retiro vam aturar-nos a dinar al Dadá, un bar i restaurant on de dia sona el jazz i hi ha un ambient de tertúlia tranquil·la molt agradable, amb un aire fashion-cultural (molts anuncis de grups de teatre i exposicions) i amb llum molt moderada, massa moderada pels carrets ASA 200. La gran atracció turística del barri de Retiro és sense dubte el Monumento ex-Torre de los Ingleses, situat a la Plaza Fuerza Aérea Argentina (abans, Plaza de los Ingleses), on també hi ha el monument als caiguts a la Guerra de Malvinas (també anomenades Falkland, però no aquí). La torre és molt maca, un mig camí entre el Big Ben i les Clock Tower que tant abunden a les ciutats de la Índia. L'estació de tren de Retiro, allà mateix, té una parada de subte i així vam tornar còmodament al Caserón (a veure si puc escriure sobre la nostra casa a BB.AA.). El sopar (avui fa set anys i un dia) vam fer-lo a Radio Palermo. A la seu de l'emissora han obert un bar-restaurant chachi-fashion on pots petar la xerrada, beure un munt de Quilmes i fer un cop d'ull a com es fa la ràdio en directe. Com que vam escoltar seguides dues cançons dels Beatles, vaig patir que no s'hagués mort en Paul McCartney, però ja he vist que ni El Periódico ni El País han dit res. I us deixo, que anem a seguir passejant. Però queden moltes coses pendents de les que espero poder escriure aviat: el Caserón Porteño, els carrers de Buenos Aires, l'idioma argentí i les habituals crítiques literàries i de cinema, que amb això del viatge estan quedant de banda. De moment ja tinc acumulades El Aleph de Borges, Syriana i Good Night and Good Luck. Per la de Rayuela em queden encara 54 capítols i em temo que molta feina que m'està esperant a Barcelona. Salut i sort, Ivan.