El segon dia d'Uruguai

Com que fa temps que no podia connectar-me, ara ja hi ha unes quantes coses acumulades.

 

Cronològicament, el primer és Colonia, aquell poble a la vora nord del Río de la Plata del que ja us vaig parlar. Un dels seus encants és que està regat de cotxes antics aparcats al carrer. Alguns encara funcionen, o en fan la impressió, mentre que d'altres els utilitzen com a part de la decoració de l'indret. La Yolanda ha fet una foto d'un que fa de maceta. Al seu costat n'havia un altre que era una de les taules del restaurant Drugstore i tombant la cantonada trobaves el tercer, on estava instal·lat l'equip musical del mateix restaurant, per amenitzar la seva terrassa.

 

El Drugstore no té res a veure amb el local homònim que havia al Passeig de Gràcia i on molts vam acabar alguna nit buscant un cafè o un entrepà amb que anar a dormir d'una manera una mica més decent que la que portàvem fins aquell moment. És un restaurant de cuina eclèctica i imaginativa, igual que la seva decoració. Que la pàgina de la carta dedicada als plats vegetarians te la presenti un porquet somrient vestit amb smoking i amb un monocle ja et porta una idea del seu esperit. Les parets estan totes pintades de colors purs i vivíssims (blau, vermell, groc) però no destaquen gaire perquè estan atapeïdes de cuadres i posters: pop-art, realista, poster cinematogràfic, art deco ... només faltaven una fotografia de Frida Kahlo (li hagués encantat el lloc) i un retaule de Piero della Francesca. La cuina (què és el que compta) està a l'alçada: hi ha per triar i tot el que vam escollir estava boníssim.

 

El camí cap a Montevideo la vam cobrir en autobús. Tres hores que van passar ràpidament gràcies a la becaina que ens vam pegar, o sigui que us puc explicar poc de la ruta, que mentre la vaig anar veient oferia camps de pastura on m'imagino que ramats de vedelles engreixen gustosament.

 

Montevideo és una ciutat baixa i mandrosa. Hi ha pocs gratacels, la majoria són edificis baixos i ocupa una enorme extensió, no comparable a la immensa Buenos Aires pero diria que semblant a la de Barcelona, quant té només 1.3 milions d'habitants.

 

Als carrers veus molta activitat, però a un ritme molt tranquil. La major part del dia vam estar passejant, per la principal avinguda comercial i també per la Ciudad Vieja. Res destacable. Alguns edificis macos, però res que trobessim pintoresc o especial. Per a que us feu càrrec, no vam fer cap foto. Això si, la vista sobre el port i la ciutat des del restaurant Arcadia (a l'àtic del gratacels que ocupa l'Hotel Radisson) és espectacular.

 

Això si: els preus eren encara més baixos que a Argentina. Però com que nosaltres no voliem canviar un altre cop moneda, no vam comprar res.

 

Salut i sort,

Ivan.