The Devil and God Are Raging Inside Me

De moment continuu parlant d'àlbums apareguts durant el 2006. Avui li toca a una bona mostra de rock dur nord-americà.

Els Brand New ens proposen hard rock amb arrenjaments luxosos, un camí que abans d'ells han recorregut bandes com Whitesnake, Def Leppard o Bon Jovi, cadascun amb les seves pròpies influències. Ofereixen rock del dur, però també melodies, més cantades que no cridades, que poden convocar molts oïents de pop. Trobem guitarres acústiques i ambients íntims a parts iguals amb riffs de guitarra elèctrica i crescendos d'energia i volum, però sempre amb sentit, sense que en cap cas soni artificial o es pugui dir que una de les dues vessants del grup és l'autèntica.

Avui en dia el heavy és un génere molt minoritari, en totes les seves variants. El que es porta és el post-punk i el post-grunge, amb gent com els Foo Fighters, els Green Day i tal. Els Brand New en canvi opten per influències més amples. A banda del que ja he nomenat abans, en moltes ocasions pots reconèixer traces d'indie rock i del power pop més adult, tipus Van Halen.

A més, aquest CD ofereix la possibilitat de tornar a gaudir d'un bateria que a més de marcar el ritme toca el seu instrument. No és que Brian Lane sigui la reencarnació de Stewart Copeland o Ian Paice, però hi ha moments en que és molt fàcil oblidar-se de la cançó i concentrar-se només en la seva interpretació. Feia temps que no escoltava un bateria així.

L'altra particularitat del so de la banda és el treball vocal de Jesse Lacey, molt allunyat de la moda actual pel crit i la dicció ultra-ràpida. Tampoc practica la inclusió de cors de vàries veus per a dissimular les seves carències vocals, perquè no les té. Simplement un bon cantant de rock, quelcom difícil de trobar avui en dia.

Tant si sou més dels tranquils com dels canyeros, trobareu prou motiu de satisfacció en aquest disc. Molt bon disc.

Salut i sort,
Ivan.

Brand New
The Devil and God Are Raging Inside Me
Interscope, 2006.