Modern Times

El darrer treball del cantautor més famós, influent, versàtil i polèmic del segle XX ha aparegut a totes les llistes dels millors àlbums del 2.006. És un bon CD, molt millor del que altres de la seva generació fan avui en dia, però lluny de la seva llegenda.

En aquestes 10 cançons trobareu rockabilly, blues i folk, sovint barrejats amb ritmes sincopats de jazz i sempre banyats per la característica veu de Dylan, el millor cantant amb la pitjor veu possible. No trobareu ni sorpreses ni estridències, el pope del rock ha decidit tornar als orígens i aquesta és una obra que esdevindrà clàssica.

La impressió que m'ha deixat Modern Times és la d'un disc tant autèntic com un unplugged però que no necessitava tallar el corrent elèctric per a transmetre autenticitat i cruesa. Costa d'entrar, tot i que la inicial Thunder On The Mountain és divertida i la segueix probablement el millor tall, Spirit On The Water, però és que Dylan no necessita i no dóna cap concessió a la comercialitat.

Tot l'àlbum té un aire trist i mandrós, fins i tot els rockabillies apareixen com coberts d'una patina de tristesa, com si enyoressin temps que ja no tornaran, aquells en que Dylan es feia produir per Mark Knopfler o Dave Stewart buscant nous camins. Ara es dedica a tornar a les arrels, potser perquè ja no li cal buscar res més, potser perquè tornar a la música que el va influir de molt jove és la millor manera de retrobar les esències.

No he pogut parar esment a les lletres, tema que amb Bob Dylan és fonamental, però pel que llegeixo a internet tampoc no són el fort del disc.

Salut i sort,
Ivan.

Bob Dylan
Modern Times
Columbia, 2006.