Subtitulo

El setè CD de Josh Rouse és un àlbum del que porto molts mesos volent escriure.

A mig camí del folk, el rock i el pop, Rouse ha compost un àlbum relaxat i alegre alhora, perfecte per acompanyar-te una bona estona. L'interpreta una petita banda d'amics que s'han desplaçat fins el Puerto de Santa María, on ara viu el cantautor de Nebraska després del seu divorci (a algun lloc vaig llegir que tenia una xicota espanyola, però això ja és safareig) per a enregistrar aquest treball gairebé en família.

Deu cançons que van de la vena romàntica (The Man Who ...) a la fascinació per una Quiet Town que pot perfectament ser la seva nova residència. No és que sigui un disc bucòlic, perquè té moments de marxeta i tal (Givin' It Up, on sembla que parla de la seva separació), però si allò que mai no he sabut traduir bé de l'anglès: cozy, laid back ... alguna llicenciada en filologia anglesa em pot ajudar?

Una cosa que m'ha sorprés i agradat és l'abundància de moments instrumentals, totalment inusual quan es tracta d'un cantant qui porta el mànec. Rouse no té una veu extraordinària, però la fa servir d'una manera molt correcta. Les guitarres i el piano donen un acompanyament suau molt adient, i la veu de Paz Suay i alguns arrenjaments amb corda donen el toc més càlid.

Amb quatre canyes, molta inspiració i cinc amics resulta que és ben fàcil fer un disc més que acceptable.

Salut i sort,
Ivan.

Josh Rouse
Subtítulo
Nettwerk/Bedroom Classics, 2.006