El rock per televisió

L'altre dia vaig veure actuar a Dover per televisió.

I em van semblar escènicament patètics. Si tancaves els ulls, la música estava bé, però si miraves la pantalla veies una actuació totalment artificial, quan si alguna cosa distingeix la música rock, és la seva visceralitat i autenticitat. El bon rock, s'entén.

Crec que el problema no rau en l'intèrpret, sinó en el medi. Recordo altres actuacions patètiques d'artistes que en aquell moment estaven al cim de la seva popularitat i en gran moment de forma, com el Tino Casal i Loquillo y los Trogloditas Sempre en un escenari buit, molt ben il·luminat i un públic en ocasions assegut còmodament al voltant d'una taula, altres col·locat al voltant, dempeus. Una actuació rock en aquestes condicions és sempre ridícula. I és un problema del gènere, perquè grups pop com Alaska y Dinarama, per exemple, han fet actuacions televisives històriques.

Les actuacions televisives que he vist funcionar responen sempre al patró de concerts filmats: escenari a les fosques (il·luminat, però amb el fons negre), el grup actuant talment com si d'un concert es tractés. Un altre Cap d'Any on també va actuar Loquillo, les gales de la MTV, els videoclips d'Aerosmith ... també trobareu manta exemples.

En fi, només és una opinió.

Salut i sort, Ivan.