Wincing The Night Away

The Shins han publicat el seu quart CD i tothom parla d'aquest com un dels millors CDs del començament d'any.

La veritat és que està molt bé. Són onze cançons totes escrites pel seu líder James Mercer, què és qui també canta amb una veu neta i una dicció clara, com correspon a un bon cantant. A l'hora de penjar etiquetes al que fan The Shins podem parlar d'indie pop, jo els relaciono amb el pop-rock anglès més que amb els seus compatriotes. Una cosa semblant al que us vaig dir no fa gaire de The Long Winters.

Tenim alguns mig tempos (Sea Legs, A Comet Appears) amb interessants moments instrumentals, algun riff de guitarra elèctrica, però sobre tot pop alegre i sense complicacions de cançons com Phantom Limb i Australia. M'ha agradat especialment l'aprofitament dels teclats i les guitarres lànguides que posen a Red Rabbits, fora del que és comú avui en dia (i que era moda fa trenta anys). No espereu tampoc un àlbum ballable i engrescador, no és adient per a fer ballar els assistents a una festa, però és una bona elecció si vols estar escoltant quelcom agradable i alegre mentre fas un puzzle.

Salut i sort,
Ivan.

The Shins
Wincing The Night Away
Sub Pop, 2007.