dijous, d’abril 05, 2007

El Roto

El Roto - El País, Dijous Sant del 2007

No és el primer cop que em refereixo a El Roto. És un dels ninotaires que donen prestigi a aquest ofici, particularment a la vessant de crítica social i política.

Desapareguts El Perich, Mingote i Gila, ens queden gent com Ferreres,José Luís Martín, Máximo, Romeu i Peridis.

El Roto - El País, 26 de març del 2007

Però ningú amb la força expressiva i la profunditat en la reflexió d'El Roto.

Salut i sort,
Ivan.

4 comentaris:

´´ ha dit...

Vaya ayer lo puse en mi blog y luego lo quite , el Roto es bueno , muy crudo , mi preferido era El perich , metia caña pero el tono era : "ya se que lo sabeis , asiq ue no vamos a hacer un drama , aunque lo sea " El perich te da un pasillo por donde escapar ,un poco como berlanga , el Roto te aplasta.

Ivan ha dit...

Doncs jo tenia l'article preparat de fa dies per a quan no tingui res del què escriure, i al veure el teu vaig dir "ja s'ha avançat el francis".
I vaig buscar l'article teu per a citar-te però vaig al·lucinar en no trobar-lo! Com és que ho has esborrat?

´´ ha dit...

Lo tengo guardado , pero no me concuerda con el tono del blog , en breve pondre uno del PERICH .

Ivan ha dit...

Com diria la veu en off de televisió espanyola, permaneceré atento a la pantalla.