O'Connell

Llegeixo a El País un d'aquests articles que tant m'agraden. Parla de l'entrenador que va fer campeó de lliga el Betis, ara fa setanta dos anys.

Un futbolista irlandès, que s'ha guanyat la vida sent el capità del Manchester United (parlem dels anys vint) marxa cap Espanya per entrenar el Racing de Santander. Fa carrera: entrena també el Betis i el Barça. Quan esclata la Guerra Civil ell és a Irlanda, de vacances, però torna a Barcelona i és l'entrenador que fa la històrica gira mexicana amb el Barça. Un cop acabada la guerra, tot i haver recolzat la República, s'instal·la a Sevilla, mentre la seva família, dona i fills, queden a Irlanda. La història barreja elements sentimentals, futbolístics, polítics ... la vida no és mai la suma de compartiments estancs, tot està relacionat.

Mai no he cregut que algú pugui ser una determinada mena de persona en el treball i completament diferent a la vida privada. Per exemple, si arribes tard quan quedes amb els amics, també arribaràs tard a la feina. Per això no m'extranya gens que aquest tal O'Connell tingués una vida de pel·lícula no solament com a futbolista, sinó també personalment. La capacitat de comprometres és transversal: si ets capaç de fer-ho o no, ho ets vitalment, tant professionalment com sentimenalment com personalment.

L'article val els seus cinc minuts. Algú podria fer-ne un bon film.

Salut i sort,
Ivan.