Vint d'abril

39 anys no són ni molts ni pocs, són trenta-nou. Però més que parlar dels meus 39 anys us proposo que li fem un cop d'ull al dia, el vint d'abril.

Tal dia com avui, el 1653, l'Oliver Cromwell va disoldre el parlament. Si bé la història anglesa s'ha caracteritzat per l'estabilitat, la monarquia i el parlamentarisme, no sempre ha estat així i aquí en tenim un punt culminant.

La vida política anglesa va patir una altra sotragada el mateix dia que jo vaig nàixer, quan el polític conservador Enoch Powell va fer un discurs molt alarmista on avisava que la creixent immigració portaria un munt de problemes. Ja veieu que hi ha debats que sembla que no s'acabin mai. Edward Heath el va fer fora immediatament del seu govern a l'ombra, però va haver-hi manifestacions i molta polèmica.

Per a compensar aquesta nota negativa, podem dir que gairebé un segle abans, el 1871, els Estats Units van aprovar la Civil Rights Act, que entre d'altres coses prohibia el Ku Klux Klan.

Dins de la política més propera, el 20 d'abril del 1.897 va entrar en vigor el decret d'agregació pel qual la vil·la de Sants va entrar a formar part de Barcelona juntament amb altres cinc pobles, ara barris: Les Corts, Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar i Sant Gervasi de Cassoles. Jo recordo encara haver vist pel meu barri senyals de tràfic que indicaven la direcció cap a Barcelona.

Per a fet trascendent, però, cal parlar de la primera pasteurització, que van aconseguir el 1862 el Louis Pasteur i el seu col·laborador Claude Bernard.

Una altra gran fita va ser la inauguració de la ciutat de Brasilia, el 1960.

Nombrosos fets d'armes han esdevingut un vint d'abril. El més greu, la declaració de guerra de França a Àustria, que va engegar les Guerres Revolucionàries Franceses. Això va passar el 1792. Un fet molt més anecdòtic però alhora més legendari van ser les darreres victòries de Manfred von Richthofen, el cél·lebre Baró Vermell, que el dia següent de l'any 1918 va morir en circumstàncies que els historiadors encara no han acabat d'aclarir. Però indiscutiblement el més conegut de tots és la fracassada Invasió a la Bahía de Cochinos, quan Kennedy va provar de fer fora Castro de Cuba. Doncs va ser el 20 d'abril del 1961 quan ho van deixar còrrer.

No una guerra però si una tragèdia que va involucrar les forces aèries soviètica i americana va ser quan l'aviació soviètica va abatre un Jumbo matant tot el passatge i la tripulació, en circumstàncies que encara no s'han aclarit.

Però per a tragèdia, sense cap mena de dubte la que va passar el 20 d'abril del 1999 a l'institut de Columbine. Els que heu vist el documental de Michael Moore Bowling for Columbine o el film de Gus Van Sant Elephant, no necessiteu saber-ne més.

Passem a bones notícies, si us plau. Just un any abans, la Fracció de l'Exèrcit Roig anunciava la seva disolució i abandonament de la lluita armada que havia portat a terme durant vint-i-vuit anys.

El vint d'abril de l'any olímpic 1992 és el dia que es va inaugurar oficialment l'Expo de Sevilla, que ben segur tots recordareu. Recordo que durant els mesos previs a la ràdio emetien una cunya publicitària de l'esdeveniment que feia servir la cançó 20 de abril dels Celtas Cortos.

El mateix dia, a l'antic estadi de Wembley, es va fer el concert d'homenatge a Freddie Mercury, en que es va recaptar un munt de diners per a la fundació que porta el nom del cantant i que es dedica a combatre i prevenir la SIDA. Jo vaig estar mirant estones per la televisió i guardo un grandíssim record, en especial del Somebody To Love que van interpretar els tres supervivents de Queen amb George Michael.

I també el 20 d'abril del 1992 va morir el còmic anglès Benny Hill. Amb ell comencem la inevitable secció necrològica. He trobat la següent llista de gent que va traspassar tal dia com avui: Muhammad Sharif Pasha (1887), Bram Stoker (1912), Julián Grimau (1963), Don Siegel (1991), Mario Moreno, Cantinflas (1993) i l'arbre de Gernika (2004).

Molt millor, naturalment, recordar el naixement d'ilustres personatges que, teòricament, comparteixen el meu horóscop. Agarreu-vos, que la llista també és llarga.

El que a mi m'agrada més nomenar és Joan Miró, del 1893. Molt menys conegut però molt més decisiu a les nostres vides va ser George Stibitz, un dels pioners de la informàtica, del 1904.

Tenim músics variats: el gran vibrafonista Lionel Hampton (1908 - 2002), un dels que van fer el jazz una música ben divertida; Tito Puente (1923 - 2000), percusionista bàsic de la música llatina; i John Eliot Gardiner (1943), director d'orquestra anglès especialitzat en el barroc (us recomano les seves suites londinenques de Bach, una maravella).

Actors, també uns quants: l'inefable Harold Lloyd (1893 - 1971), Ryan O'Neal (1941) i Jessica Lange (1949). També la Carmen Electra (1972), si és que la considereu actriu.

I de directors tenim al Mario Camus (1935) i la ja desapareguda Pilar Miró (1940).

L'actual entrenador del TAU, Bozidar Maljkovic, va nàixer tal dia com avui el 1952.

Per a mí, la més important és la meva amiga Blanca Ortiz de Pablo, que va nàixer el mateix dia que jo, el 1968. És la cap de sistemes del BCE, i la germana petita de Carme, la dissenyadora de joies.

Malauradament, avui els feixistes estan de festa. El personatge històric més conegut que ha nascut en vint d'abril no és altre que Adolf Hitler, el 1889. En honor seu es va batejar un polític indi que va nàixer el 1948, Adolf Lu Hitler Marak.

L'any que vaig començar a bramar, el Barça va acabar segon a la lliga, darrera del Real Madrid, i va guanyar la Copa, aleshores anomenada del Generalísimo, amb aquest equip on no havia estrangers. El Pichichi d'aquella temporada 1976-68 va ser Uriarte, del Athletic Club de Bilbao, que va marcar 22 gols. Zamora va ser un tal Junquera, porter del Real Madrid, que en 30 partits només va encaixar 18 gols. No he sabut trobar a internet què van fer aquell cap de setmana (vaig nàixer en dissabte) i no he tingut temps de visitar cap hemeroteca.

Als Estats Units triomfava un tal Bobby Goldsboro, que va tenir la seva cançó Honey al número 1 del Billboard del 13 d'abril fins l'onze de maig. Vaig tenir mala sort, perquè m'hagués fet gràcia que hagués estat alguna de les d'aquell any que si han passat a la història: (Sittin' on) The dock of the bay, d'Otis Redding (nº1 del 16 de març al 6 d'abril), el Mrs. Robinson de Simon & Garfunkel (nº1 del 1 al 15 de juny), Hey Jude (la setmana del 28 de setembre i del 5 d'octubre fins el 23 de novembre).

Clar que musicalment, la notícia del mes d'abril va ser que després d'un afer amb drogues que va involucrar els seus membres Neil Young, Richie Furay, i Frank Messina, a més d'Eric Clapton, els Buffalo Springfield van decidir plegar i separar-se.

No és per aquest motiu que el vint d'abril és el Día internacional de la Marihuana, sinó perquè en l'argot de San Francisco fer un four twenty vol dir liar un canuto.

La BBC destaca aquests fets com els més notables d'entre els que van passar tal dia com avui. El New York Times en canvi proposa aquests altres. Podeu trobar llistes alternatives i més extenses a les edicions en anglès o castellà de la Viquipèdia.

En el que no sembla haver consens és, curiosament, en el santoral. Segons diverses fonts avui és el dia de Sant Severià, Sant Marcel·lí, Sant Víctor, la beata Oda o Sant Teòtimus.

Finalment, pels que sou aficionats a qüestions més terrenals, i per a premiar la paciència dels que heu arribat fins aquí, la playmate del mes d'abril del 68 va ser la Gaye Rennie.

Salut i sort,
Ivan.