Comunitats autònomes

Segons sembla, si fem cas del que diuen els diaris, els partits socialista i popular estan negociant qui governarà les comunitats autònomes canària i navarresa.

Naturalment, no discutiré pas el dret que tenen dos partits polítics a debatre temes del seu interès i en concret a prendre decisions polítiques que afecten els ciutadans. Per això hi són. Però m’estranya molt que a ningú no li faci una certa angoixa, no ja aquesta negociació, sinó la simple possibilitat que es produeixi. M’explico.

Els ciutadans han votat. Ho han fet després que els diversos partits els han estat explicant quines són les seves propostes de futur i perquè ells mereixen més que els altres la confiança de la població. No he seguit al detall la campanya, però m’imagino que s’han pronunciat frases de l’estil "no permetrem que els de l’altra banda facin això i allò, que seria un desastre". O "tal cosa que prometen aquells és una mentira i a més és impossible i són uns impresentables". Si creieu que exagero, m’aviseu.

I ara, com que els resultats que han sortit no els acaben d’anar bé, els partits han decidit arreglar-ho. Canviaran cromos. Un grup de dirigents de tots dos partits, cap d’ells (o molts pocs d’ells) escollit democràticament pels ciutadans canaris i navarresos, decidiran si és millor que l’arxipèlag sigui afortunat amb un polític socialista, o si a Navarra poden governar qui decideixi el seu parlament, votat per la població. No dic el poble, que queda molt cursi.

Afortunadament, sembla que s’ha esvaït el perill d’una involució conservadora sobre les Canàries, que corrien perill de ser arrassades per un tsunami que hagués esborrat tots els serveis socials. I també sembla que Navarra ja no corre perill de ser venuda per la decisió d’uns quants indesitjables reunits en una habitació fosca i tancada. No fa gaire va haver una gran manifestació, avisant d’aquest perill.

I suposo que el que la gent demanava era que, ja que els diuen que són una comunitat autònoma, poder decidir autònomament què com s’ha de governar la comunitat. I no que ho faci un grup (de terroristes, de polítics, del que sigui) que ningú no ha escollit i sense demanar-li l’opinió a ningú.

Molts dels votants deuen de demanar-se si no hagués estat més barat i més divertit haver atorgat els càrrecs polítics als guanyadors del darrer Gran Hermano o programa semblant. Hagués estat més divertit, més barat i segurament haurien escollit algú igualment capaç.

Salut i sort,