Televisió pública
No fa gaire vaig comentar que hi ha coses que em sembla natural i millor que siguin competència de les anomenades Administracions Públiques, i d'altres que millor que se n'ocupin les empreses privades. Daniel Arias, tertulià habitual a Can Perarnau, no para de defensar que la televisió pública, de fet crec que es refereix a qualsevol mitjà públic de comunicació, hauria de privatitzar-se. Jo estic en contra.
La Constitució admet l'existència de mitjans públics de comunicació (article 20.3) i sotmet el seu control al parlament. Cal tenir en compte que a l'any 1975 parlar de televisió privada era com discutir sobre viatges intergalàctics: pura ciència ficció. La "informació veraç" de la que parla la Constitució és una necessitat bàsica en el món actual. Potser no una necessitat primària, com respirar, alimentar-se i una certa higiene, però si quelcom que és del tot imprescindible per a exercir amb plena llibertat els drets i deures polítics i socials que ens pertoquen.
Aquest argument és el que han servir els americans durant dos-cents anys a l'hora de fundar nous assentaments. Allí on s'apleguen quatre cases pots trobar de seguida tres edificis públics: l'esglèsia, l'escola i la biblioteca. Els nens s'han d'educar (fixeu-vos en el matís: no convé, és imprescindible) per a que d'adults puguin ser ciutadans com Déu mana. Mai millor dit, ja que el subministrament d'assessorament espiritual queda en mans de l'Esglèsia (però això és un tema que avui no toca, Pujol dixit).
I la Biblioteca, abans que l'Ajuntament, el Catastre o l'Hospital. Perquè per a que la gent decideixi, cal que estigui informada. I el lloc on pot trobar la informació ha estat tradicionalement als llibres i diaris que hom podia trobar a les biblioteques.
Els americans, tot i la seva gran oferta audiovisual, mantenen una televisió pública i una cadena federal de ràdio de gran prestigi. De fet no és una cadena de televisió com ho coneixem aquí a Europa, sinó un servei al qual es poden subscriure cadenes d'arreu del país, un model més semblant al de les nostres ràdios.
Aquí, no només mantenim RTVE i RNE, sinó que el govern del Partido Popular va legislar sobre els esdeveniments esportius de interés nacional. I jo crec que, si bé veure el Barça o el Real Madrid pot ser un luxe, un plaer, un avorriment o una font de patiment, no es pot considerar una necessitat.
Si en canvi ho és rebre informació puntual i veraç dels aconteixements polítics, econòmics, socials, també els esportius, que ens envolten i condicionen la vida. Parlo de memòria, però recordo haver llegit als diaris casos de sentències d'embargaments en les quals els jutges dictaminaven que l'aparell de televisió era un be de primera necessitat, ja que està ben informat és avui dia imprescindible. I el mitjà de comunicació més eficaç és la televisió (discutible, ho admeto).
I Daniel pot argumentar que això ho pot fer també la iniciativa privada, i em sembla molt bé que ho cregui, però jo veig l'exemple anglès, amb molta més tradició democràtica que nosaltres, i opino que gràcies que tenen la BBC. Del contrari, entre Rupert Murdoch i els tabloides ja haguessin sumit a tot el país en una empanada mental de ca l'ample. En canvi, una empresa pública independent i eficaçment gestionada proporciona un punt de vista neutral (mai no pot ser objectiu) molt útil. Mai no se sap fins on pot arribar la implacable lluita per les audiències. Heu vist Network?
Cal fer esment d'una diferència importantíssima entre la informació i altra mena de serveis com, per exemple, els sanitaris. Quan tu vas al metge i t'atenen, t'adones de si ho fan bé o no. Potser t'adones amb retard, però tens maneres de comprovar que triguen poc a rebre't, el metge t'escolta, sembla o no que sàpiga del què parla, el dolor et desapareix o s'agreuja ... Ho notes, si el metge o l'ambulatori són bons. En canvi, amb la informació això no passa. A mi m'expliquen que Espanya ha invadit Irak i que ha fet fora els d'Al-Qaeda i l'exèrcit americà i m'he de creure el que veig a la tele, perquè no ho puc verificar per mi mateix. Heu vist Wag The Dog?
Per tant, considero una obligació de les administracions públiques el proveïr mitjans de comunicació eficaços que ajudin a formar i informar els ciutadans. A més, per a fer-los eficients, convé que també ajudin a entretenir els ciutadans. Podem discutir si l'obligació de l'Estat és mantenir aquests mitjans o només garantir la seva existència i utilitat pública, però si ja hi ha polèmiques sobre la imparcialitat dels mitjans públics, no vull saber què seria discutir sobre com l'Estat garanteix la imparcialitat dels mitjans privats. La censura i la llibertat d'experessió en boca de tothom a tot moment, i segurament no sense raons ...
I com que els mitjans públics administren diners públics, entenc que s'han de regir per normes diferents de les que apliquen a les empreses privades. Hi ha una sèrie de consideracions de caire ètic que per a un mitjà públic han de ser dogma de Fe.
Això és el que opino i crec que ja he escrit prou.
Salut i sort,
14 comentaris:
Este es un gran tema , mi punto de vista es el siguiente .
La television esta en plena revolucion tecnica , en breve tendremos una gran cantidad de canales privados . La rtve publica acumula una deuda de : 6.900 millones de euros , la oferta sera cada vez mayor asi que los espectadores tendremos ofertas tematicas de todo tipo .
Existe la teoria de que la calidad de la television publica es de mas calidad que la privada , quiza si , TV3 es mejor que TELE 5 , pero es tv3 mejor que DISCOVERY CHANEL ? u otra teles tematicas , quiza no .
Que el Estado tiene que poder comunicarse con la sociedad es otra teoria , es cierto que debe existir un vinculo Administración - Ciudadano , pero este se puede hacer ocupando estapcios imformativos , es decir alquilando espacio televisivo , lo que te ahorra toda la estructura .
Una Deuda como la actual es inadmisible para el servicio que se da , hay que priorizar otras cosas .
És a dir, Francis, que opines com jo: ha d'haver un mitjà públic amb qualitat informativa contrastada i el que es discuteix és la fòrmula més eficient per aconseguir-ho.
Només una matisació. Hi ha d'altres obligacions de l'Estat que també pot cobrir la televisió pública, com l'accés a la cultura i la promoció dels artistes emergents del propi estat, la conscienciació de la ciutadania en valors positius (tolerància, igualtat de drets, respecte per l'entorn, etc.). Però per mi el punt clau és la informació.
Salutacions.
Ivan
Lo de la cultura y los valores hay que hacerlo en los colegios , con una educación mas solida la gente ya no tragaria con Salsa Rosa durante 15 horas al dia , educar desde la tele es reconocer el fracaso.
El problema de la cultura : museos , conciertos , lectura , es que no acude nadie y no es rentable por lo tanto busca la subvención , pero desde el momento en que tuviese exito de publico seria rentable , para eso hay que introducir a las personas desde pequeñas en el cole . La otra formula , la de pagar por obra realizada para equilibrar presupuestos y que se siga representando es una sangria sin fin y crea a los funcionarios de la cultura oficial , vendedores de motos .
Me he dado cuenta que hay gente que no sabe si algo le gusta o no , como si necesitaran un tutor para diferenciar lo que les gusta y lo que no , inseguridad o verguenza a hacer el ridiculo.
El derecho a la información es de gran importancia, pero que es informarse bien? El estado tiene la patente de la buena o mala información? Que este en manos públicas es sinónimo de fiablidad? Más bien lo contrario diría yo, pero como no es un hecho objetivo, no es un argumento de peso.
El estado tiene la potestad de decidir quien informa y quien no, ya que es quien concede las licencias de radio y de televisión. Os habéis parado a pensar porque no ocurre lo mismo con las páginas de internet, que también informan, o con la prensa escrita?
Pues porque no son tan influyentes ni son medios de gran audiencia. A la que internet ha crecido hemos visto declaraciones del Gobierno de turno intentándolo controlar lo que allí se emite.
Que pasaría sin tele ni radio pública? Nada, quien tuviese los medios necesarios crearia una tele o radio para dar la que según él es la realidad. La gente le seguiría más o menos, y dependiendo de la rentabilidad del proyecto, seguiría o no.
Además tiene una perversidad muy fuerte la tele pública. Y es que es deficitaria. Lo que hacen la BBC O TVE lo hacen las privadas con un tercio de materia prima( personal) según un informe que leí hace tiempo.
Sin tele pública, tendríamos a un mas media como Prisa dando la visión de la izquierda, a el grupo del MUNDO dando la visión de la derecha, a miles de grupos más dando los matices necesarios, y entre todos la gente se formaría su visión.
Si una persona solo quiere saber una opinión, quien es el estado para llevarle por el buen camino.
Vaya rollo he soltado.
I disculpes per escriure al teu blog en castellà. Tinc més facilitad per escriure en castellà, tot i parlar amb català amb la meva parella.
Records
Francis,
No puc estar d'acord. Estàs dient que una persona als catorze/divuit anys ja està educada, per bé o per mal? I també culturitzada? Defenso la capacitat d'aprenentatge fins el darrer moment. Naturalment, mai no seràs tant receptiu com en els primers anys, però ho seguiràs sent.
"El problema de los museos es que no acude nadie", dius, afegint biblioteques i concerts. Jo matisaria: dels mals museus. A Barcelona se cel·lebren moltes exposicions per entrar a les quals hi ha cues espectaculars. A banda del fenòmen turístic, que també infla les xifres.
La cultura s'ha de saber explicar i s'ha de saber vendre. Sempre hi haurà més gent que escoltarà Madonna que no pas Jordi Savall, per una qüestió de facilitat i de marketing, però entenc que una de les responsabilitats de l'administració pública és facilitar l'accés a continguts culturals de qualitat a la gent que hi té interès però li és difícil.
Aclarim: subvencionar un concert de Mecano (BCN ho ha fet) és una bajenada; portar artistes que el mercat no troba prou atractius (per minoritaris), són novells (el mercat no es vol arriscar) o li resulta massa car, és cobrir mancances del sistema privat.
Salutacions.
Daniel,
Benvingut al blog. Aquí tothom escriu en la llengua que vol, no t'amoïnis. L'únic que demano (a tu i a Francis no cal) és respecte.
És cert que no hi haurà mai mitjans de comunicació totalement imparcials o neutrals. Però deixar el monopoli de la informació al sector privat és deixar que siguin els grans grups empresarials els que controlen el fluix d'informació (Model pràcticament americà: fins i tot ells tenen mitjans públics!). En canvi, el control parlamentari, tot i estar sotmés a les tensions entre partits polítics, sempre serà més transparent que els interessos de les companyies de mass media, les companyies que les posseeixen, les companyies que hi tenen grans contractes publicitaris i totes les seves relacions empresarials.
Dius que un model públic és necessàriament deficitari. No m'ho crec. Si hi ha una gestió eficaç i rigorosa, no veig perquè ha d'haver diferència entre que les accions siguin d'una persona o de l'Estat. Una altra cosa és el que hem patit aquí fins ara ...
Tot el que fa la BBC ho poden fer i millor empreses privades? Espero que si, i que jo ho vegi algun dia, però de moment és que no: The World in War és la sèrie de referència sobre la Segona Guerra Mundial, A Soldier's Diary no va tenir mai igual de prestigi; Els documentals que fa la BBC, els fa alguna cadena en obert? Perquè clar, la BBC ho fa per tothom, però Discovery Channel i National Geographic Channel són només per a suscriptors. L'economia de mercat afavoreix només a qui té un cert capital.
Salutacions.
Vaig molt liat, deixo la resposta per la tarda o la nit, tot i que publiques un altre post.
Per cert. Tot i no deixa mai un comentari, y no ficarme cada ´dia, ets de lectura obligada quan un te una mica de temps.
Adeu
ivan
Si , ya tiene la base , luego educas el gusto , pero el interes se forma de pequeño una vez nace el interes el resto llega rodado , se puede empezar a los cuarenta pero es dificil , la idea e que nazca en la imfancia .
Sobre museos , hay alguna exposición de exito , pero la mayoria llenan gracias a los colegios , el Caixaforum es gratis y suele tener publico , ese me parece un sistema adecuado , pero lo puede hacer La Caixa .
El tema de la subvencion , el otro dia Sol Pico ( bailarina) decia que habia lugares sin calefación , lo cual es indecente , yo defiendo que Savall tendria que ser un musico popular en Cataluña , como lo es en el Mundo y si no lo es aqui es por fallo del sistema educativo , no creo que Savall necesite ser subvencionado en ningun pais de Europa .
Ayudas fiscales me pareceria mejor . Pues la prsion fiscal si que perjudica las iniciativas de riesgo , tanto artisticas como de otro tipo .
Daniel arias
Los gibiernos para no estar supeditados a los grupos mediaticos necesitan un minimo de independencia , que es la que les proporciona tener un altavoz propio , este altavoz hay que modificarlo , pero creo que es necesario , los grupos mediaticos se comena a cualquier gobierno , si Lara y Polanco deciden( juntos) que España mañana sea una republica lo consiguen
No me había olvidado eh…Solo que de vez en cuando también trabajo.
Dices que una TV pública no tiene que ser necesariamente deficitaria. Cierto, pero conoces alguna que no lo sea? LA BBC lo es, hasta el punto de querer aumentar la taxa anual que pagan por ella. Pero es cierto, no tiene porque serlo, así que eso invadida mi comentario( aunque no conozca ninguna que sea rentable)
Sobre dejar la información en manos del los inversores, aquí si que no hay por donde cogerlo. Si desaparece lo publico de los medios, y la información que los grupos privados emiten no es buena, el mercado la abandonará, aparecerán otras personas e ideas para cubrir las necesidades de comunicación. Y más con internet.
Porque consideras tu que no hay ningún diario público? Consideras acertado que para montar una televisión sea necesario que el estado te de una licencia para emitir?
Sobre que es mejor y que es peor…Creo que un estado no debe gastar los recursos en emitir series por mucha calidad que tengan. Si lo que emiten es reclamado por el mercado( que no lo olvidemos es la suma de las decisiones personales y libres de las personas) lo harán con mejor o peor resultado, los medios privados.
@ francis
Yo distingo dos aspectos a discutir: el principio y la política. El principio que las administraciones deben impulsar la cultura y acercarla a los ciudadanos es lo que yo defiendo. Las políticas concretas mediante las que lo hagan, es otra discusión (pero si te doy la razón que en general son mejores los estímulos fiscales que las subvenciones).
Salutacions.
(I perdoneu per haver tardat tant en contestar: no sou els únics que treballeu :-)
@ daniel:
"Si desaparece lo publico de los medios, y la información que los grupos privados emiten no es buena, el mercado la abandonará, aparecerán otras personas e ideas para cubrir las necesidades de comunicación."
Crec que aquest és l'error que cometen els defensors a ultranza del mercat. Els oligopolis i els monopolis són immunes a aquesta proposició: no hi ha fugida possible.
D'entrada, avui en dia internet encara no és una alternativa real com a canal d'informació a Espanya.
Em ve al cap que moltíssima gent que té televisió no deixa de queixar-se de la baixa qualitat de l'oferta ... però com que no hi ha res més, continua mirant-la.
Tele5 és propaganda d'uns, Antena3 dels altres, TV3 i TeleMadrid del qui té la poltrona ara mateix, i així continua fins al final: qui queda? Com diria Toshack, los mismos once cabrones de siempre.
A més, aquest raonament topa amb un obstacle que jo esmentava a l'article: a la gent normal li costa massa poder verificar la qualitat de la informació. Pensa que els oïents del Jiménez Losantos es creuen que és veritat tot el que diu. Per a què canviar d'emisora si no tinc motius per dubtar-ne?
Un mitjà públic, sé que és un trist consol, si més no permet queixar-se: jo pago els meus impostos per a que facin quelcom millor del que estan fent. Amb una empresa privada no tens aquest recurs: no t'agrada? Doncs canvia de canal i no emprenyis.
Salutacions.
El tema es complicado porque partimos de que hay una cantidad de dinero , que no es imfinita y que encima es de la gente y que lo da para que se gestione y vuelva como servicio , mucho de este dinero queda en la maquinaria es decir en el funcionamiento de la administración y el resto es repartido . Si la tele publica fuera rentable no tendria que ser publica pues alguien la asumiria como negocio , los servicios publicos son deficitarios por definición , a rtve hay que sumarle las autonomicas y las locales . El dinero publico tiene para mi otras prioridades , claro que siempre se pueden subir los impuestos
Crec que Francis ha tocat el punt clau: hi ha serveis que són imprescindibles i que el mercat no cobreix (o no garanteix). Aquí és on cal una intervenció pública que corregeixi la mancança del mercat.
Salutacions.
Una pregunta que havia quedat penjada: Considero que és raonable que alguna agència estatal ordeni l'espai radioelèctric, assignant freqüències.
No veig perquè per a obrir una emissora de televisió es necessita més autorització que per a obrir una revista o una editorial ... o un videoblog. Clarament és una llei desfasada.
Salutacions.
(No sabeu el goig que és poder mantenir un diàleg al blog propi! :-)
Publica un comentari a l'entrada