Costello Music
Aquest article és ben fàcil. The Fratellis són una banda de bar.
No sé si hi ha una definició rigurosa del que és una banda de bar. Jo he associat sempre el terme, pel que sentia a la ràdio i llegia a les revistes, a bandes com Dr. Feelgood, The Godfathers i tantes d'altres. Rock'n'roll, guitarres elèctriques a tope, una miqueta de blues i lletres clares: birra, nenes i rock'n'roll.
Doncs resulta que hi ha tres escocesos que a l'hora de muntar una banda han decidit fer igual que The Ramones i The Travelling Wylburis, crear una família imaginària, The Fratellis. El seu àlbum de debut és aquest Costello Music que tot i no aportar absolutament res al panorama musical, va tenir força èxit tant al Regne Unit com a iTunes.
The Fratellis toquen tres decibelis per sobre del que a mi m'agrada, però són divertits. Cançons fresques de tres minuts, guitarra, baix i bateria, ritme marcat, vocalista contundent i marxeta al cos. Especialment assenyats per acompanyar una Telecogresca, si és que recordeu el que eren (una bona farra, vaja).
No tenen tant bona premsa com els seus veïns Franz Ferdinand, ni toquen tant bé com ho feien els Dire Straits, ni tenen una cantant tant interessant com la de Texas, però a Glasgow a sortit una altra banda decidida a fer-nos-ho passar bé.
Salut i sort,
The Fratellis
Costello Music
Fallout Records, 2006.
2 comentaris:
Estimat cunyadet,
estic contenta de que hagis descobert tú sol aquest grup tan novedós com refrescant, així m'estalvio haver-te'ls de recomenar i descriure, cosa que de cap manera podria fer millorant les teves propies paraules.
Fa cosa d'un mes que vaig sentir "Costello music" per primer cop i actualment el porto a l'Ipod. Reconec que empassar-se tots els temes d'una tirada, un darrera l'altre, cansa. Tots tendeixen a sonar una mica igual. En canvi, si vas sentint musica en mode "shuffle" pel carrer -que és el que faig jo- i de cop i volta sonen "Henrietta", "Chelsea dagger" o "Baby Fratelli", que per mí són els tres hits més destacables, no pots evitar accelerar el pas i fins i tot fer algún saltironet jovenívol.
Ah, i el cantant no serà la Charlene Spitteri, però trobo que té una veu molt sexy...
Jo en canvi prefereixo escoltar àlbums complerts, del començament fins el final. Només de vegades faig excepcions.
Ara mateix estic escoltant Chavez i el seu doble CD Better Days Will Haunt You de qui espero poder escriure aviat. La veritat és que tinc unes quantes crítiques a la recàmera ...
Petons i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada