Hora cero en Phnom Penh

El llibre que m'han regalat aquest Sant Jordi és una novel·la que m'ha agradat llegir però que no és massa bona.

I amb aquesta novel·la he descobert un altre detectiu en sèrie. Si Barcelona té a Carvalho i Méndez, Venècia té a Guido Brunetti, i Montalbano opera per Sicília, l'habitat de Vincent Calvino és a Bangkok. Però, en aquesta tercera aventura seva es desplaça fins la capital de Cambodja. Un Phnom Penh que no té res a veure amb el que nosaltres vam conèixer, el de la transició entre el genocidi i la precària democràcia que hi ha ara mateix, quan encara hi eren les forces de pacificació de la ONU.

La premisa argumental de Hora cero en Phom Penh no està malament, però està molt mal resolta. D'una banda, la successió de personatges que hi intervenen és molt tòpica. A tots els podeu reconèixer d'altres novel·les, pel·lícules o sèries de televisió que heu vist abans, canviant els noms.

I l'encadenament de situacions que porten al desenllaç final és també força previsible, excepte en el punt final, on és inversemblant. M'ha passat tres vegades (hipòdrom, hotel, bordell) endevinar què passarà a continuació quinze pàgines abans que passés. Clar, la novel·la se m'ha fet llarga.

Però és que a més, Christopher G. Moore allarga moltíssim les escenes amb reflexions del protagonista i altres personatges sobre la vida i la manera de sobreviure en un entorn hostil. Vaja, el mateix que jo estic fent ara però al llarg de més de tres-centes pàgines.

El personatge més interessant és Pratt, l'inspector de policia amic del protagonista. És el que té una manera de pensar més peculiar i no sé fins a quin punt es correspon amb el pensament asiàtic, tal com pretén l'autor. El personatge principal, per cert, és un ex-advocat americà que ha marxat del seu Brooklyn nadiu per anar a fer de detectiu privat a Bangkok. Els personatges del llicenciat en Dret John Grisham acostumen a ser advocats. Endevineu de què va treballar Mr. Moore abans d'escriure novel·les? Si, era professor de Dret a la Universitat.

La novel·la, sense ser gaire bona, és agradable de llegir perquè és molt entretinguda i té un humor cínic que a mi em va molt. A més, apareixen uns quants escenaris que hem vist i això li afegeix per mi un toc personal.

Això si, us recomano moltíssim que busqueu la versió original en anglès. La traducció m'ha semblat molt matussera. És possible que Moore hagi escrit a tot arreu fuck i whore, però a mi em sembla que a banda de puta i follar hi ha en castellà un bon grapat de mots que es poden emprar per a designar ambdós conceptes. Opinió personal. Però el que és un fet incontestable és que el laisme és una incorrecció gramatical, i n'he trobat si més no tres exemples.

Christopher G. Moore estarà a la Semana Negra de Gijón, o sigui que és ben probable que el tinguem als mitjans de comunicació ben aviat i en grans dosis.

Salut i sort,

Christopher G. Moore
Hora cero en Phnom Penh
Traducció de Gerardo Mendoza
Alea, 2007.