Orient - Occident

Ja vaig esmentar a l'acabar l'any passat que aquest havia estat un dels millors àlbums que vaig descubrir durant el 2006. Per acumulació de feina, compactes i descàrregues he trigat una eternitat a compartir-lo amb vosaltres.

La penúltima entrega de l'igualadí Jordi Savall és el que podriem anomenar la traslació musical de l'alianza de civilizaciones que propugna Rodríguez Zapatero. Al front del seu ensemble Hesperion XXI, Savall ens recorda que va haver un temps en que la comunicació era fluída entre els diferents pobles musulmans i els diversos regnes cristians, i que això es traduïa en col·laboració política, econòmica, militar, científica i també musical.

Savall ha convocat un conjunt de músics dels països d'origen de les músiques aquí referenciades per acompanyar Hesperion XXI. Músics aquí desconeguts que segurament són excel·lents en el seu art. Ha estructurat l'obra en tres parts. A cadascuna d'elles es van alternant peces escrites a terres d'aquí i d'allà, des d'Afghanistan fins a Galícia, passant per Itàlia, Turquia, Pèrsia, Algèria i els diversos territoris peninsulars. Al començament és possible anar distingint la varietat d'influències i el canvi de registre al passar d'una peça a la següent; al cap d'una estona creus que aquell instrument no apareixia abans i per tant ara estem musicalment allí; finalment et rendeixes i et limites a gaudir de la música.

El mèrit (gran mèrit) de Savall, és que aquest compendi no sóna ni sembla en cap moment un pastische, sinó que conforma un mosaic molt semblant al que probablement va ser l'escenari musical, especialment el popular, d'aquells temps. Barreja de diverses influències i aprofitament de tots els elements. El mèrit del director català és haver encertat amb els arrenjaments moderns i amb les orquestracions que fan de transició entre les diverses peces.

L'àlbum té un ritme viu i alegre, sense arribar a l'eufòria. És difícil posar-li una etiqueta que us pugui ajudar a localitazar-lo. Encara que a les botigues el trobareu sota música antiga, amb la resta de l'obra de Savall, hi ha motius més que suficients per a catalogar-lo també com a música tradicional. Definitivament, no sóna a música clàssica ni pa'trás. Per cert, que al website d'Alia Vox podeu trobar un text d'Amin Maalouf comentant l'obra molt millor del que m'ha sortit a mi. Sembla mentida, quant més t'agrada la música, pitjor et surt la lletra ...

Si ja coneixieu Jordi Savall, no us decebrà. I si no el coneixieu, ara en teniu un bon motiu.

Salut i sort,
Ivan.

Jordi Savall i Hesperion XXI
Orient - Occident
Alia Vox, 2006.