Amabilitat japonesa (I)

Entrem a una cafeteria de Kyoto, per prendre alguna cosa calenta mentre esta plovent a bots i barrals.Jo demano un cafe au lait i, ves per on, me`l serveixen amb gel. Els faig entendre que el volia calent i elles, que no parlen altra cosa que japones, em fan entendre que alla aquest nom vol dir un refresc amb gel.

Mentre la Vio es pren el seu suc de taronja, anem preparant el recorregut per Kyoto. Al cap d`una estona, les dues cambreres s`han adonat que no he tocat la beguda i, sense que jo m`ho esperi, es presenten a la nostra taula, comencen a fer les habituals reverencies de salutacio i, tot somrient, admeten que el malentes es culpa seva, que els sap molt greu la mala estona que estic passant i em demanen si vull un cafe calent.

Quan aconsegueixo tancar la boca de la sorpresa que tinc (es que a mes, s`han esforc,at a trobar les quatre paraules necessaries en angles per a poder-nos comunicar), els dono les gracies i els dic que si, que voldria un cafe calent.

Me`l porten, i mentre me`l prenc continuu al.lucinant amb el detall que han tingut.

Al cap d`un minut torna a venir la cambrera i un altre cop les reverencies. Ara que?

Deixa una moneda de 50 iens a sobre la taula. Es clar, el cafe costa menys que el cafe amb llet gelat!

Igual que als bars de casa nostra, oi?

Salut i sort,