Marxem al Japó

Dissabte al matí emprenem el vol cap a Tokio. Estarem dues setmanes durant les quals no sé si trobarem fàcilment teclats amb caràcters romans, accés gratuit a internet o tindrem temps per escriure, però tranquils que tard o d'hora us explicaré com ha anat el viatge pel Japó.

Com sempre, viatgem pel nostre compte, ni agència ni horaris prefixats. Això si, com que al Japó ara és temporada alta en turisme i especialment a Kyoto, on coincidirem amb el que seria l'equivalent de les nostres festes majors, ha tocat reservar hotels. O sigui que serà el viatge més organitzat a priori que haurem fet en sis anys. Dormirem a tres ciutats, Tòquio, Kyoto i Takayama, tot i que en visitarem algunes més, movent-nos sempre en tren.

El vol el farem amb Finnair, via Helsinki. No sé quantes hores invertirem en el desplaçament, però sortim de Barcelona pel matí i arribem a Tòquio a les vuit del matí de l'endemà (sempre hora local, descompteu el canvi d'hores), o sigui que més ens val dormir mentre volem.

Pels curiosos, les destinacions finalistes d'aquest any han estat:

1. Alaska, un cop més descartada perquè no teniem prous dies.
2. Mali, descartada perquè aquest any no voliem haver de prendre medicació contra la malària.
3. Iran, l'hem deixada còrrer perquè avui en dia és un viatge massa incòmode per la Vio.
4. Iemen, descartada pel tema malària i perquè aquest any tocava un destí del primer món.

I ja que parlo del país que malauradament ara està en boca de tothom, comentar que coneixem una parella que el van recòrrer pel seu compte i sense escorta oficial. En el seu cas (com nosaltres) no havia el perill d'un atemptat com el d'ara fa una setmana, perquè no feien prou bulto, però si el de ser pacíficament segrestats per alguna tribu amb reivindicacions davant del govern iemenita.

És perillós viatjar al Iemen, l'Iran o Síria? Jo no ho crec pas. Crec que no són llocs especialment perillosos, com si que ho són Pakistan, Libèria, Haití, Filipines, o Sudàfrica, on el perill que afronten les persones pel simple fet de ser-hi és més gran que a la resta de països. I ja no parlo de zones en guerra com l'Irak o Sudan, naturalment.

Japó no sembla una destinació de risc, però tampoc no ho semblaven Nova York, Londres o Madrid. Trobar-se en el lloc equivocat en el moment inoportú és dolent arreu del món, igual que ho és comportar-se de manera grollera amb els locals o anar presumint dels teus diners.

Després hi ha el que alguns anomenen destí, altres sort i uns altres la voluntat de Déu.

Darrerament he escrit menys de l'habitual, però és que havien prioritats tant laborals com acadèmiques que no podien deixar-se fins després de les vacances, a més d'organitzar tot el viatge. Però com a banda de francis black i de vegada en tant Nunuki mai no us queixeu, suposo que tampoc importa gaire, oi?

Salut i sort,