Amabilitat japonesa (III)
Estem passejant pel barri de Gion, a Kyoto. Es un carrer estret i cotxes i peatons compartim l`espai. Jo vaig per enmig i un policia em demana que em col.loqui a la dreta, contra la paret, per a permetre el pas dels cotxes.
Fins aqui els fets. Ara passem als detalls.
El policia s`adrec,a a mi: em fa una reverencia, dos cops.
El policia em demana que m`aparti. El que entenc es el gest que fa amb el brac, pero el to i el volum de la seva veu es totalment cortes. La seva expressio facial no es pas ni tensa ni agressiva.
Despres de fer-li cas, el saludo. Be, no es cert.
Despres de fer-li cas, em quedo a quadres quan sento que em diu arigato (gracies) i em torna a saludar (la reverencia), i jo el saludo a ell tambe inclinant el cap i donant-li les gracies.
Qui vulgui, que compari.
Salut i sort,
2 comentaris:
vaya esto son unas cronicas en toda regla .
nos alegramos que estéis bien... lo del terremoto nos tenía algo acongojados...
Publica un comentari a l'entrada