Amabilitat japonesa (II)

Si hi ha una mesura que els turistes facin servir per a calibrar l`amabilitat dels habitants del lloc que estan visitant, aquesta es sense cap mena de dubte la facilitat amb la que reben indicacions per arribar alla on volen.

Estas perdut enmig del caos. No pots entendre res de cap cartell. El teu mapa no serveix de res. La teva unica esperanc,a es posar cara de xai desvalgut i que un o una local s`apiadi de tu i s`esforci en explicar-te cap on has d`anar.

Ara cal dir dues coses.

La primera, que hem trobat molts pocs japonesos que parlin l`angles.

La segona, que els japonesos i les japoneses no saben indicar-te on has d`anar.

Els japonesos i les japoneses, t`acompanyen fins alla on vols anar.

Ens ha passat ja quatre vegades. La primera va ser un guardia de seguretat a una estacio de tren i vam pensar que estava cumplint la seva obligacio. Pero despres ja no ha colat.

Les anecdotes inclouen una depenenta que va deixar la nena petita amb l`avia mentre ens acompanyava fins el ryokan (que estava mes amagat del que mostrava el mapa); una senyora que no contenta amb indicar-ho amb el seu limitat angles va emperrar-se en acompanyar-nos fins a un temple (tot i que despres va haver de tornar enrera i que havia de carregar en brac,os el seu gosset); i una noia amb pinta d`oficinista elegant que al veure que la descripcio que feia dels passadissos de l`estacio del metro no era prou clara, va acompanyar-nos fins gairebe l`andana.

I tot aixo acompanyat de somriures i reverencies.

Insisteixo: qui critiqui o es foti dels japonesos te un problema amb mi.

Salut i sort,