Tokio, segon dia

Avui, com que es dilluns i els museus tanquen, ens hem dedicat a passejar.

Hem comenc,at pel barri de Shibuya. Pels que heu vist 300 cops Lost in Translation, la plac,a on hi ha un munt de gent i que es creua en diagonal, vista des del mirador d`un Starbucks. Un barri molt comercial i on hi ha molt de moviment pero gens d`aglomeracio.

Despres hem anat per Shinjuku i Omote-Sando. Mes botigues i centres comercials, especialment l`avinguda Omote-Sando, que es on hi ha totes les botigues de marca: Gucci, Benetton, Zara, etc. Es aqui on he dinat a un kaitensushi per l`astronomica xifra de 450 iens. Dos cafes a un Starbucks et costen gairebe el doble.

El punt algid del dia ha estat la visita al temple de Meiji-jingu. Precios, tot i que no es l`original de l`Edat Mitjana, sino que va ser reconstruit despres de la Segona Guerra Mundial, quan va ser destruit pels bombarders nordamericans. L`han tornat a fer amb cedres de la illa d`Hokkaido, que tenen una especial reputacio.

Hem tingut la sort de coincidir amb un casament ipoder veure la desfilada dels nuvis, sacerdots i familia, que han suportat estoicament la sessio fotografica a que els han sotmes tots els turistes presents.

Els temples sintoistes (ja en portem dos) semblen forc,a senzills en aparenc,a. Construits de fusta, consten d`un recinte quadrat que envolta un o mes edificis, en el principal dels quals hi ha l`altar, que no esta massa ornamentat i es es zona reservada als sacerdots.

Els creients s`acosten al davant, on poden deixar una ofrena. Aleshores piquen de mans i fan tres reverencies. No se si preguen o demanen algun desig. Alguns turistes els imiten, pero jo crec que els ritus religiosos nomes s`han de practicar si hi creus.

No menys espectacular es el bosc que envolta el temple, una autentica maravella. Alla dins hi ha un silenci impresionant, que nomes trenquen les teves petjades sobre la grava del cami i els crits dels ocells. I ets enmig d`una ciutat amb mes de 12 milions d`animes. Pero Tokio en comparacio amb Barcelona es una ciutat molt silenciosa.

Finalment hem fet un altre recorregut pel barri on som ara, Ueno. El parc que hi ha te un estany enorme. La meitat de l`estany es pot recorrer amb barca (n`hi ha algunes amb una forma d`anec bastant ridicula) pero l`altra meitat esta completament coberta de vegetacio acuatica, i es on deixes de veure anecs (dels de debo) i veus tortugues.

Hi ha mes coses, pero vindran en altres articles. Si algu te alguna curiositat en particular, que pregunti als comentaris.

Salut i sort,