Amb els cinc sentits

La olor que em quedara d`aquest viatge es sense cap mena de dubte la que despren el bambu de la que esta teixit el tatami. Es una olor que al cap de cinc minuts ja no distingeixes, pero que quan entres a una habitacio des del carrer t`arriba com una baferada intensa i aromatica.

El sabor del viatge sera el del te verd. Hem tastat dos tipus de te verd, un que no podem sofrir i un (oolong?) que te un gust com d`ametlles que es suau i esta forc,a be. La cuina japonesa ofereix molts altres sabors, tots recomenables, i que tots podeu trobar a Barcelona. A casa nostra, el gust es el mateix, pero la factura es multiplica per tres.

La sensacio tactil del viatge es tambe la del tatami sota els peus, caminant descalc,. Deixo com a finalista el metro de Tokyo en hora punta, perque la sensacio no es nomes de tacte.

Els sons que em recordaran Japo o que recordare d`aquest pais. Medalla de bronze per la musiqueta que acompanya el temps de verd dels semafors. [Queda pendent un article sobre l`atencio als discapacitats en aquest pais.] Medalla de plata pel piular dels corbs, tant habituals a Tokyo i Kyoto. I primer premi per l`atronadora agressio acustica que rebeu quan passeu pel davant d`un Pachinko, especialment si la porta es oberta. Si entreu dins aleshores ja deixeu de sentir res: tot el vostre cap es soroll.

Finalment, el mes dificil, les visions mes destacades del viatge. Deixo pendent un article sobre fotos que no hem pogut fer, que com sempre son les millors. Tokyo de nit ofereix almenys dues imatges imborrables: la vista des de dalt d`un gratacels, contemplant tot el mon de llums al voltant, i la miriada de neons i pantalles gegants que fan que puguis passejar a plena llum del dia encara que sigui negra nit. Imborrable tambe la imatge del metro o el tren, a qualsevol hora del dia, amb tot de gent dormint, o la mateixa gent dormint dempeus a l`andana mentre esta esperant que arribi el proper tren. Geishes, nenes d`escola, nens petits, temples, boscos, parcs japonesos ... un munt d`imatges que es queden a la retina.

Pero la millor la vam tenir anant en tren, de Takayama a Kyoto. Passavem per sobre un riu de color maragda, cobert per una poetica boira baixa i envoltat de boscos altissims i atapeits. Impossible de descriure la impressio que em va produir.

Salut i sort,