Atutxa es retira

Veig a CNN+ que Atutxa ha dimitit com a parlamentari basc i que ha decidit retirar-se de la vida política pública, si més no de la primera fila. Suposo que ha acabat fart de la ingratitud de la política i de fer de cap d’estopa. En un context polític condicionat fortament per la violència, on la moderació i el diàleg haurien de ser cabdals, a ell li han negat un reconeixement que es va merèixer llargament mentre va ser el Conseller d’Interior del govern basc. Vivim en un país que no premia les trajectòries coherents, només les adhesions momentànies a les pròpies posicions. El darrer gest és el que compta. És igual que hagis guanyat quatre lligues, si perds dos partits ets un inútil. El símil futbolístic és, com de costum, molt revelador: gent com Iñaki Sáez (¿quants títols mundials en categories inferiors? I encara diuen que aquí cal un Pekerman), Luís Suárez (l’únic futbolista espanyol que ha guanyat la Bota d’Or), o ara Luís Aragonés (rècord absolut de partits dirigits a primera i segona divisions; de jugador un dels millors davanters del futbol espanyol) han estat crucificats sense pietat per no haver assolit un objectiu concret. O fins i tot abans que això passés. En el cas d’Atutxa, fins i tot és discutible el concepte de fracàs. Des del meu punt de vista, ell es va limitar a defensar la legalitat estricta i la independència de la institució que presidia. És a dir, els dos requeriments bàsics del càrrec de president del parlament. No conec la seva gestió en detall, però no crec que hagi estat més partidista que la de Trillo al Congrés. Quin hagués estat l’escenari polític si hagués acceptat de ser ell el candidat a lehendakari pel PNV en lloc d’Ibarretxe? Mai no ho sabrem, però crec que no hagués permès que la crispació pugés tant de to, o si més no hagués denunciat amb molta més contundència la manca de voluntat diàleg del PP i el PSOE; els hagués clavat les banderilles. De ben segur que l’hagués votat més gent a ell de la que va votar qui ara és el lehendakari, fins i tot gent que ha votat PP i PSOE, gent agraïda per la seva fermesa i el seu coratge. Ves a saber què hagués fet Atutxa amb la reforma de l’estatut basc i com li haguessin dit que no des de Madrid. Tot plegat, política ficció. Puc entendre que el PP basc, que ha patit i molt la violència terrorista i política, tingui desitjos de venjança i defensi posicions d’extrema duresa. Però si tenen un mínim d’intel·ligència i de coneixements històrics, saben que els conflictes només es poden resoldre de debò mitjançant un acord. Generalment, dos generals, un a cada banda d’una taula, un signa i l’altre accepta la rendició més o menys condicionada de l’adversari. L’altra opció per a resoldre definitivament un conflicte és l’aniquilació de l’adversari. No puc entendre, racionalment, l’actuació del PP basc. I la del PSE, encara menys. Atutxa va tenir una actuació polèmica com a president del parlament basc, però va ser coherent sempre amb una mateixa línea d’actuació i va raonar sempre les seves decisions. És el que cal fer. Políticament, descansi en pau. Humanament, ara potser podrà descansar una mica. Salut i sort, Ivan.