A voltes amb la Constitució

Si dic que la qualitat mitjana de la discussió política espanyola és molt baixa, ningú no es sorprendrà. Tothom té clar que l’ús de la demagògia, les argumentacions no raonades, l’abús del record al passat i de les anècdotes personals més o menys vergonyoses, així com l’ús indiscriminat del menyspreu a l’adversari polític són pràctiques poc edificants i que no contribueixen a construir futur. Però, determinar que determinada actuació o declaració política entra dins d’aquestes categories és sempre opinable. Per exemple, les recents declaracions del Sr. Aznar en que advertia que el projecte d’Estatut de Catalunya constituïa un intent de canvi de règim, per a uns seran demagògiques i exagerades, mentre que per altres vindran al cas i són molt assenyades. El cor de la Política és la confrontació d’opinions enfrontades. M’agradaria afegir un argument una mica més objectiu, si més no mesurable. Un percentatge elevadíssim del debat polític espanyol consisteix a determinar la constitucionalitat o no de les lleis o propostes polítiques. Això és esperpèntic. L’Enginyeria de Software és una disciplina que té menys de 50 anys, i tots els que ens hi dediquem tenim molt clar quan estem al davant d’una idea discutible –bona o no- i quan al davant d’una barbaritat que atempta contra la bona pràctica professional. El Dret es remunta, com a mínim, a l’època dels romans i la Política ja la van establir com a Ars Magna Plató i Aristòtil. És a dir, són matèries molt més consolidades. La constitució no és més que una llei que fa de marc a la resta de lleis que es poden promulgar al país. És la llei que estableix el marc legal. Per entendre’ns, és com el llibre de Física de Newton, on s’estableix com funciona la Física des de la Llei de la Gravetat i fins a qualsevol descobriment que vingués després (a escala planetària; per anar a nivell còsmic ja necessites un altre aparell científic). Imagineu-vos que algú ara fes un Teorema que demanés “Suposant falsa la Llei de la Gravetat …”. Quin cas li faríem? La majoria dels que es dediquen a fer lleis són llicenciats en Dret. Que algú pugui fer una llei que, només llegida un cop, pugui ser qualificada de “clarament inconstitucional”, vol dir que la seva qualificació professional és mínima. Que algú altre sigui capaç d’emetre d’aquesta qualificació sobre una llei que sigui d’acord amb la constitució, és d’una qualificació professional i humana (per parlar sense saber de què) també miserable –per a fer servir un terme molt estimat pel Sr. Acebes, reconegut constitucionalista. Doncs això, que hi ha massa polítics a aquest país que no donen la talla. A banda de demagògies i altres interpretacions malpensades, hi ha una raó certa per a que passi això. De la constitució se’n parla molt però s’explica poc. I el que s’explica és interpretació. Els diferents governs i parlaments que han hagut en el darrer quart de segle han fet més aviat poc per a difondre el contingut i l’esperit de la Carta Magna. Especialment de determinades interpretacions (les més autonomistes o les més llibertàries) del seu articulat. I així ens va, que podem fer des d’Estatuts fins a equips d’hoquei sobre patins inconstitucionals. Salut i sort, Ivan.