Com ens venen motos

Noam Chomsky, Ignacio Ramonet. Cómo nos venden la moto. Icaria Editorial Traduït per Joan Soler i María Méndez. Aquest llibre és en realitat un recull de dos assajos, un del Noam Chomsky i l’altre de l’Ignacio Ramonet. No crec que Chomsky necessiti presentació, i en qualsevol cas jo em veig incapaç de resumir en una frase la seva figura, però si voleu visitar el seu website oficial, el trobareu aquí. Ramonet és el director de Le Monde Diplomatique i periodista d’una llarga trajectòria en defensa dels drets humans i les llibertats col·lectives. Chomsky, com gairebé sempre, escriu des d’una òptica americana d’abast mundial. Partint de personatges i situacions dels EUA, relaciona els fets i el seu context amb els d’altres contrades del planeta. El seu és un pensament global en tots els sentits, no només geogràfic, ja que recorre el problema des del símptoma fins a la seva arrel mateixa, i en el camí travessa la política, l’educació, la comunicació, l’economia … sempre ben documentat i ben argumentat, car jo li trobo a faltar més cites, més referències explícites a la documentació i els exemples que li donen suport. Trobo a faltar la disciplina del que fa anys escrivia assajos científics i estava forçat a demostrar totes les seves afirmacions; el Chomsky escriptor polític dóna per ja establertes les seves opinions, i el resultat final ho nota. En el seu article, Chomsky explica l’origen de l’estratègia dels poderosos de fer servir la propaganda per a controlar el poble (en lloc que el poble controli els seus representants polítics) i explica ben clarament els mecanismes que permeten a l’oligarquia política i econòmica nord-americana continuar al poder. Ramonet, en canvi, parteix d’una anàlisi on explica que el poder en aquest moment històric rau a les grans corporacions transnacionals, i després analitza com els mitjans de comunicació li fan el joc als interessos de les grans empreses. Arguments diferents per a una mateixa tesi. El llibre no us ensenyarà res que no sabeu ja, però dóna la satisfacció de llegir el que penseu d’una manera entenedora i molt ben escrita. Salut i sort, Ivan.