Fanatisme religiós II

Trobo al Zora’s weblog un link a un article de Times On Line que informa que diversos bisbes catòlics aclareixen als catòlics que la Bíblia no s’ha d’entendre tota ella en sentit literal. Cito textualment:

The Bible is true in passages relating to human salvation, they say, but continue: “We should not expect total accuracy from the Bible in other, secular matters.”

I això em dóna més munició per a criticar i condemnar el fanatisme religiós. Fanatisme que, a partir d’ara, cal considerar en el cas dels interpretadors literals de la Bíblia, no com estrictament religiós sinó motivat per altres fidelitats i objectius: ara que els que tenen l’autorització teològica per a interpretar el llibre l’ha desarmat de raons, com justificaran les seves posicions? Ben fàcilment: desqualificant aquests bisbes com a creients i bon cristians. Ho faran per dues raons. Primerament, perquè el comportament dels fanàtics és aquest: negar la realitat i amotllar qualsevol interpretació dels esdeveniments a la Veritat que els ha estat revelada. No importa la força de l’evidència que els presentis, sempre trobaran una explicació prou recargolada per a girar-li la volta. Però això serveix només pels fanàtics inconscients, no per aquells que, intel·ligents i conscients, han parit, criat i alimentat el monstre. Aquests es mouen per interessos econòmics i polítics, força vegades inconfessables en públic tot i que evidents pels que han llegit una mica d’història: quan la gent és més dòcil és quan els dius que lluiten sota les ordres del General Deu i que el botí que es repartiran després de la batalla és el Paradís. Aquestes raons han servit per a edificar piràmides, fer les Croades i combatre-les, conquerir continents i estavellar avions contra gratacels. Això sí, no tots els líders són iguals de brillants o de subtils. De l’article m’ha interessat especialment un parell de referències al poble jueu. La primera no els anomena pas, sinó que es limitar a insistir en el perill de llegir paraules escrites fa milenis i creure-se-les literalment:

“Such an approach is dangerous, for example, when people of one nation or group see in the Bible a mandate for their own superiority, and even consider themselves permitted by the Bible to use violence against others.”

Més clar, aigua.

L’altra, és on diu que la famosa maledicció sobre els jueus que apareix a Mateu 27:25 és una exageració dramàtica, una mena de figura literària, que no pot constituir una base per a menysprear o agredir el poble que també va ser de Jesús tal i com s’ha fet tantes vegades en el passat.

Salut i sort, Ivan.