Blood Diamond

No fa gaire parlava de Babel, una pel·lícula ideològicament valenta i lúcida, però cinematogràficament pobra. Blood Diamond es pot descriure en iguals termes.

Blood Diamond aparentment parla del tràfic de diamants en països en conflicte. Realment toca molt millor altres temes: les sagnants guerres civils que massacren molts d'aquests països, el drama dels nens soldats, l'ús sense cap mena d'escrupols que Occident en fa del continent (recursos, gent, terra), el paper dels mitjans de comunicació i, en definitiva, de l'indefensos que estan els pobles africans respecte dels poderosos. Tot això a partir de tres històries personals que es creuen a Sierra Leona i amb un ritme trepidant.

Edward Zwick, que fins ara havia tingut més reconeixement com a productor que no com a director, ha intentat barrejar la reflexió política amb un film d'acció, seguint l'exemple de Traffic (en va ser productor) i sobre tot, de Spy Game, per mi la que millors resultats ha aconseguit d'aquesta combinació. Però, pel que fa a la denúncia, l'explicació sobre com funciona el tràfic de diamants és incomplerta, no s'explica prou bé perquè la guerrilla és tant salvatge i la corrupció al país només s'intueix. I pel que fa a la narració, el ritme, tot i ser molt viu i mantenir-te en tot moment pendent del què passarà, és de vegades massa irregular, especialment a partir del moment en que comença el darrer viatge (que naturalment no us explicaré).

Leonardo Di Caprio torna a oferir una interpretació sensacional que l'ha portat a la seva tercera candidatura a l'Oscar. La seva interpretació d'un traficant de diamants desarrelat és potser el millor del film. Di Caprio imita de manera molt convincent l'accent sudafricà i dóna una gran credibilitat en tot moment: quan va de ligón, quan només està pel negoci, quan és un mercenari despietat i quan és una ànima torturada, un rol que malauradament li escau massa cops a la gran pantalla.

Acompanyen a Di Caprio la bellíssima Jennifer Connelly, eficaç i limitada com sempre, i Djimon Hounsou, a qui recordareu de la segona entrega de Lara Croft, Gladiator i especialment d'Amistad. Si a les seves aparicions anteriors aquest antic ballarí (membre del cos de ball de Madonna) simplement complia, aquí clava perfectament la seva interpretació de pare atormentat i es guanya la seva segona nominació com a actor secundari.

A mi m'ha agradat moderadament. Li he trobat mancances clares i un excès de moralina i bones intencions cap el final del film, però també he de dir que tractant-se d'un film d'aventures situat a Àfrica, arribar al final de l'article sense lloar la fotografia ni la música (del prolífic James Newton Howard) és una garantia d'entreteniment.

Salut i sort,
Ivan.

Edward Zwick
Blood Diamond
Warner Bros, 2006.