Calcutta Cup

El partit més disputat a la història del rugby mundial es va disputar ahir a Twickenham, deixant tot de bones notícies per Anglaterra i un frustrant regust d'impotència pels escocesos.

La primera part va ser molt disputada i emocionant, però amb molt poc joc de qualitat. Va predominar el joc de davantera, però sense que cap de les dues aconseguís imposar-se a la rival. Taylor va ser molt viu i va anotar un assaig al minut 25 aprofitant una errada de la defensa anglesa, i Robinson va desar l'oval darrera la línia de marca escocesa, culminant una brillant combinació a la mà de la línia de tres quarts de la rosa. Poca cosa més en una primera part on Anglaterra va dominar territorialment i en possessió de la pilota, però no va aconseguir fer mal a l'ordenada defensa del card.

La segona part va ser una altra història, l'habitual a la Calcutta Cup. Quan es portaven 10 minuts i Escòcia havia aconseguit reduir la diferència fins els quatre punts, els anglesos van encadenar deu minuts arrassadors en que van convertir dos penalties, dos assatjos (Robinson i Wilkinson, aquest amb polèmica) i les dues conversions. A partir d'allí Anglaterra va moderar la fúria del seu atac i va esperar pacientment a que Escòcia, que havia d'arriscar per a remontar, cometés més errors. I la paciència va ser premiada amb un darrrer assaig de Magnus Lund. Escòcia, com li acostuma a passar al davant del seu veï del sud, només va jugar realment bé quan ja estava contra les cordes, però van cometre errades decisives en el joc a la mà en moments capdals. El darrer assaig de Dewey no va poder dissimular gaire la magnitud de la derrota.

El partit li deixa un sac d'esperança a Anglaterra. Després de patir vuit derrotes en els seus darrers nou partits, el d'ahir va ser una injecció d'autoestima (quatre assatjos) que serà multiplicada més enllà de la millora real de joc pel retorn de Jonny (sic) Wilkinson. El mig d'apertura va liderar el seu equip amb frescura i decisió, sense que es veiés cap seqüela dels tres anys de lesions que ha patit. Va anotar un assaig (potser il·legal, la repetició televisiva donava a entendre que el seu genoll dret tocava fora del camp en el moment de desar el balon, però els arbitres el van donar per bo després de consultar), un molt respectable 7 de nou en conversions i un drop que a tota Anglaterra li va fer concebre la il·lusió de repetir èxit al proper Mundial a França. I Wilkinson va ser merescudament declarat Man of the Match, havent deixat la fotogènica imatge de la seva cara plena de sang, a l'haver-se partit el llavi als cinc minuts de partit.

Però el cert és que no hi ha per tant. Escòcia, tot i tornar a arrugar-se a Twickenham, va dominar les fases estàtiques del joc. Només van perdre una touch i no van perdre cap meleé. Fins i tot li'n van guanyar una als anglesos. Les seves patades van ser profundes i ben dirigides, i a excepció del joc a la mà i la rapidesa del seu desplegament (aspectes crucials quan t'enfrontes a un XV d'elit) ho van fer prou bé. Una de les millors notícies és que tornen a comptar amb un arriere decent, un cop han desplaçat Patterson (el jugador més sobrevalorat del rugby mundial, si m'ho demaneu) a la banda.

Tinc la impressió que ahir no vaig veure jugar el campió del torneig. A Roma, Itàlia va perdre la copa Giuseppe Garibaldi contra França per 3-22 i avui Irlanda estrenarà en competició de rugby el seu estadi de Croke Park (el tercer més gran d'Europa, després del Camp Nou i San Siro) davant el País de Gal·les.

En el Sis Nacions B, Espanya va caure davant Portugal. No he trobat enlloc que van fer les noies al Sis Nacions femení.

Salutacions,
Ivan.

Anglaterra, 42 - Escòcia, 20
Twickenham, 3 de febrer del 2007
Sis Nacions.