Irlanda 43 - Anglaterra 13

Croke Park va ser ahir l'escenari d'un magnífic partit de rugby en que Irlanda es va resarcir de la decepció patida la setmana passada, quan França la va derrotar amb un assaig en el darrer minut que remuntava un partit que els irlandesos havien treballat molt.

La primera mig hora del matx es va resoldre amb un intercanvi de cops de càstig que, donat que els anglesos es veien més exigits, donava més oportunitats a Ronan O'Gara que no a Jonie Wilkinson. El 9-3 reflectia això i donava tranquilitat als del trèbol. El joc havia començat com seria durant tot el partit: ràpid, viu, alternant joc de davantera, joc a la mà i, a la banda irlandesa, patades profundes i mesurades que guanyaven molts metres. Ahir la defensa irlandesa va estar esplèndida des del primer moment; l'anglesa va aguantar durant aquesta mig hora.

Gràcies a dues poderoses jugades de davantera, primer Dempsey i després Wallace van aconseguir en deu minuts dos assajos que O'Gara va poder arrodonir per a un 23-3 que al descans deixava les coses molt de cara al conjunt de casa. En la primera, a més, Irlanda va donar una lliçó sobre com aprofitar una touche a cinc metres, fixant primer la davantera rival i després movent ràpidament la pilota de banda a banda del camp.

Quan a la mitja part et trobes vint punts avall, només et queda l'opció d'atacar amb tot i aconseguir un assaig ràpidament. Això és el que va fer Anglaterra, que gràcies al debutant Strettle (a banda de l'assaig va fer un bon partit) i a la conversió i un cop de càstig de Wilkinson es va acostar fins el 23-13. I aleshores, a falta de vint minuts, arriben les dues jugades que comencen a decidir el partit: primer, O'Gara transforma una altra falta, després, Wilkinson en falla una, tot en tres minuts. El vent havia canviat de direcció.

Els darrers vint minuts van ser un calvari pels anglesos. Primer Shane Horgan va culminar el seu extraordinari partit amb un assaig. Després, la línia de tres quarts va començar a a moure ràpid la pilota i a generar mauls i rucks que no feien més que posar en evidència la ja castigada davantera anglesa. Tom Darcy va estar especialment actiu durant tot el partit. Quan Irlanda va fer sortir del camp per a rebre els aplaudiments del públic tant el capità O'Driscoll com el propi O'Gara, tothom sabia ja com acabaria el matx. Només quedava que Isaac Boss executés un contraatac fulminant per a assajar entre pals al darrer minut.

La jornada del Sis Nacions havia començat amb la sorpresa del torneig. A Murrayfield Itàlia aconseguia la seva primera victòria a domicili des que va incorporar-se al torneig l'any 2000. Ha derrotat Escòcia amb un contundent 17-37 després d'haver-se posat pel davant amb un definitiu 0-21 als cinc minuts de partit, tot aprofitant tres errades en el joc a la mà dels desastrosos anfitrions.

A París, França va imposar-se al País de Gal·les (32-21) i es converteix així en la única selecció invicta i en la gran favorita a revalidar el títol aconseguit l'any passat.

Salut i sort,
Ivan.