Suburban Metronome

Martí Perarnau és un periodista esportiu que col·labora en mitjans com El Periódico o RAC1 i que té un blog dedicat a l'actualitat futbolística que m'agrada molt. Una de les coses que aprofita per fer al blog és donar-li una mica de publicitat al grup musical del seu fill, que sospito que també es diu Martí Perarnau i és un dels integrants de The Underwater Tea Party.

Naturalment, un aficionat al te i al submarinisme no podia deixar d'escoltar aquesta banda afincada a Madrid. El grup practica un pop convencional i una mica ensucrat que no és gens del meu pal, però aconsegueix crear atmòsferes prou atractives. Destaco la veu afilada de la cantant Clara Martínez, tot i que la dicció no és tant cristal·lina com es podria esperar, i també les guitarres, més pròpies del rock que del pop suau que practica aquest grup.

Underwater Tea Party recorden molt els Belle & Sebastian i també el pop francès. De fet, tot i que habitualment canten en anglès s'han atrevit a incloure una cançó en francès i també un tema instrumental, l'excel·lent Wildtracks Build Bricks. De tot l'àlbum potser el tall més representatiu és Void, on a continuació d'una introducció de guitarra molt prometedora apareix una interpretació vocal molt anodina que embolica una melodia de pop suau. De fet, si voleu endevinar com sóna la banda només us cal imaginar-vos a La Buena Vida en plan marxa total.

És el primer àlbum i per tant no s'ha de jutjar tant com un assoliment com pel que apunta a creixement. Insisteixo en que no és el meu estil, però l'he escoltat unes quantes vegades mentre treballava i m'he sentit ben acompanyat.

El 20 de febrer acompanyaran The Long Winters (de qui espero poder escriure aviat) a Madrid i el 30 de març actuaran a la Sala Apolo de Barcelona. Dues bones oportunitats per saber si en directe milloren les sensacions.

Salut i sort,
Ivan.

The Underwater Tea Party
Suburban Metronome
Junk Records, 2006