Clap Your Hands Say Yeah

Trenta anys després, els Talking Heads tenen un fill.

Totes les mencions que fa la crítica musical fan referència a la semblança dels Clap Your Hands Say Yeah, que venen de la Costa Est americana, amb la banda que capitanejava David Byrne. No només per la frescor de la música, sinó per l'estat d'alegria que transmeten i molt especialment pel el treball vocal d'Alec Ounsworth i el so de les guitarres. El paregut és molt real tot i que els fills, com acostuma a passar, li posen molta més canya que els pares.

La crítica els deixa molt bé, i la veritat és que el seu –breu- primer CD m'ha agradat molt. He gaudit com feia temps no feia amb un àlbum de pop. I molt menys amb un primer CD. L'únic que no m'ha agradat és que a aquests nois els agrada posar noms llargs a les cançons. Les que més m'han agradat són una bona mostra: Over and Over Again (Lost and Found), Sunshine and Clouds (And Everything Proud), Details of the War, The Skin Of My Yellow Country Teeth. En aquesta darrera només falta la Tina Weymouth posant els chorus per a que cregui que els bons temps han tornat.

Aplaudeixo. Yeah!

Salut i sort,
Ivan.