Racisme, diners i fama

El diari Marca va informar a finals de l'any passat d'una entrevista que el davanter del Barça Henrik Larsson va concedir a Suècia a finals de l'any passat.

La major part de l'entrevista ha quedat obsoleta amb l'anunci que Larsson tornarà al seu país d'origen aquest estiu, però hi ha un paràgraf que encara resulta interessant:

En la entrevista, Larsson, cuyo padre es de Cabo Verde, recuerda también lo difícil que fue su infancia en Helsingborg, porque él era diferente y cómo tuvo que hacerse respetar gracias a su habilidad en las peleas, de modo que después no había nadie que se atreviera con él. Es curioso que cuando llegas a ser muy bueno en algo, entonces la gente deja de pensar entonces en tu origen, explica Larsson.

Després del que ha passat amb Eto'o, aquests comentaris porten una invitació molt clara a la reflexió.

Hi ha qui diu que el que va passar a La Romareda era racisme, i n'hi ha que opinen que era només una tàctica més per a descentrar un rival esportiu. Potser és cert que la gent no emprenyava Eto'o pel fet de ser negre, però és indiscutible que li treien en cara ser-ho. Això és acceptable? Jo puc fer acudits racistes al meu entorn de treball, davant d'un competidor negre/groc/verd/... i és acceptable perquè estic competint amb ell?

Si considerem els comentaris com a racistes, aleshores em demano: perquè amb gent d'èxit com Eto'o o d'altres futbolistes no funciona la coartada de l'èxit?

Larsson apunta un altre tema interessantíssim: el racisme no té només a veure amb el color de la pell, sinó també amb la quantitat de diners a la butxaca. És ben sabut des de fa temps, però els que treballen combatint aquesta xacra, cal que ho tinguin ben present. A l'anunci no val dir que Ronaldinho i Casillas són persones amb els mateixos drets independentment del color de la pell. Cal mostrar a qui arriva a la platja en barca i qui arriva a l'aeroport amb jet privat.

Salut i sort,
Ivan.