Scissors in my Pocket

La Polly Paulusma ens ofereix un molt bon àlbum amb instrumentació folk i ritme pop.

És temps de cantautors. S'ha posat de moda gent com el James Blunt i així el pèndol equilibra els excessos sonors de la música més trallera, tant l'electrònica com la que beu de les fonts punk i grunge; i també els excessos dels que pensen que el ritme ja fa la música, els apòstols de hip hop i sonoritats semblants. La bona notícia és que la radio torna a emetre melodies interessants i que et poden acompanyar mentre estudies ITM a la UOC o treballes en quelcom que necessita una mica de concentració.

La mala notícia és que els cantautors d'ara encara no han escrit cançons que puguin resistir la comparació amb les de gent com Emmylou Harris, Suzanne Vega o Tracy Chapman. Això si, aquestes tres ja no atreuen ni la premsa musical ni els departaments de marketing de les discogràfiques.

L'anglesa Paulusma ens ofereix cançons d'inspiració folk americà servides amb la seva veu delicada i susurrant. A mi em recorda molt tant Jackson Browne com una altra recent aparició, A Girl Called Eddy. El resultat és francament bo, amb cançons com She Moves In Secret Ways, Over The Hill i Dark Side que t'alegren el matí i et queden a la memòria. Estan ben construïdes i la Polly les defensa amb convicció i eficàcia. Aquestes tres són cançons que, a poc que la noia es consolidi, poden esdevenir clàssiques. De moment ja m'ha ensenyat que pot crear una atmosfera càlida on em puc sentir còmode, escoltant un àlbum agradable. Tinc ganes d'escoltar fins on pot arribar.

Salut i sort,
Ivan.

Polly Paulusma
Scissors in my Pocket
One Little Indian, 2004.