L'influent Neil Young

Neil Young no apareixerà a cap llista dels 10 més coneguts o admirats, però segurament sortiria a totes les de 10 més influents.

Tot i que no és un artista molt popular, cada dia es publica alguna cosa sobre Neil Young. Ho sé perquè tinc programada una consulta de Google que m'avisa quan algú publica res en castellà sobre ell a la xarxa. Bé, quan Google ho detecta.

La majoria de vegades trobem la notícia que algú donarà un concert i comenta que una de les seves influències bàsiques és Neil. O bé és el periodista qui diu que la seva música s'assembla. També abunden els enregistraments que inclouen versions de Neil, com per exemple el primer àlbum de covers que gravaran junts Matthew Sweet i Susanna Hoffs, una de les fundadores de Bangles, on s'atreviran amb Cinnamon Girl i Everybody Knows This Is Nowere. Que tinguin sort. El tercer gran grup de publicacions en castellà són els rumors i desitjos d'una actuació seva a la pell de brau. Com cada any, els devots del Primavera Sound tornen a encendre espelmes, tot i que aquest any el més potable que ens depara el cartell pot ser Richard Hawley, Yo La Tengo i Dinosaur Jr.

En qualsevol cas, no hi ha gaire més músics que als seus 60 anys tinguin tanta influència amb el seu treball present. Altres, amb els Stones i McCartney al capdavant, continuen venent i omplint estadis, però més per nostàlgia (i per la qualitat del seu directe, cal dir-ho) que pel que ara composen. Sembla curiós que els gustos del gran públic vagin per un costat i els dels músics a qui admira el gran públic vagin per un altre. Serà que els músics publiquen música que no sempre els agrada? O que tenen una amplitud de mires més gran que la del mercat? Probablement això últim. Recordo com el públic de l'Estadi Olímpic va xiular els Ketama a qui Prince va convidar personalment a fer de teloneros al seu concert, o com El Último de la Fila va contestar una enquesta de Popular 1 votant Ragged Glory com el millor treball d'aquell any.

Per la meva banda, sembla que pateixo d'una por reverencial a escriure d'ell. Han passat ja gairebé sis mesos des que va sortir al mercat Prairie Wind i encara tinc pendent publicar aquí la meva opinió, com si aquest cop l'hagués d'escriure perfecta (a l'alçada de l'àlbum). Prometo fer-ho aviat.

Salut i sort,
Ivan.