Misteriós assassinat a Manhattan

D'un film perfecte, surt una obra de teatre molt entretinguda i prou divertida.

L'únic dolent d'anar a veure aquesta peça de teatre és que, com que he vist tres o quatre cops la pel·lícula, la part de presentació de la trama se't fa farragosa. Mon cosí Ferran, que no pateix aquest biaix, també va trobar que el començament era un pèl ensopit.

És una comèdia amb tocs d'intriga. No comento la trama perquè espatllaria algun moment que paga la pena veure'l sense avís.

L'adaptació que fa Martín del guió és molt bona, perquè simplifica la història sense deixar de banda res esencial. Es mantenen alguns gags dels diàlegs original (entre ells un de Wagner que Allen ha fet servir a més d'un film). L'únic que cau pel camí és la personalíssima mirada de Woody Allen, capaç de transmetre sentiments i suggerir reflexions amb recursos molt subtils. Amb Manhattan Murder Mystery (ja fa tretze anys!) Allen va relaxar-se i divertir-se, envoltant-se d'amics i rodant segons les seves paraules, la pel·lícula que li hagués agradat anar a veure al cinema en aquells moments, mentre durava tot el procés de divorci amb Mia Farrow. Però, encara que ell no ho vulgués fer, el film incloïa una certa visió sobre què passa o pot passar quan fa molts anys que el matrimoni fa anys que s'ha instal·lat a la rutina i apareix un tercer. Comparar el tractament del matrimoni i l'adulteri a aquesta obra amb les anteriors Husbands and Wives i Crimes and Misdemeanors és apassionant. Aquest component queda molt diluït a l'adaptació que ha fet la periodista Elisenda Roca.

Els actors adapten el registre al mitjà teatral, molt més donat a l'exageració i la caricatura que no el cinema. Si és cert que tots ho fan prou bé, no ho és menys que el pes de la representació recau òbviament en la Guallar i en Pep Ferrer, que són qui s'emporten els més grans aplaudiments al final. Ell composa el personatge exactament de la manera que Woody ho va fer a la pantalla. És una decisió molt discutible (per manca de creativitat) però també molt arriscada i Ferrer se'n surt excel·lentment. Hi ha gestos que creus que l'ànima de Woody Allen ha viatjat fins el cos de l'actor català.

Si vols riure amb una comèdia intel·ligent, aquí tens una excel·lent proposta.

Salut i sort,
Ivan.

Misteriós assassinat a Manhattan.
Direcció d'Elisenda Roca.
Adaptació de J.L. Martín, basat en el film de Woody Allen.
Interpretada per Montse Guallar, Pep Ferrer, Àlex Casanovas, Camilo García, Maria Lanau, i Maribel Altés.
Teatre Condal, 9 de març del 2006.