La foto de l'Estatut

Hi ha fotos que no entenc. Ni comportaments. Ni discursos. Hi ha moltes coses que no entenc. Sóc tonto?

Quatre partits es posen d'acord en que cal canviar l'estatut amb Espanya i diuen que per fer-ho és necessari canviar d'Estatut. Naturalment, el que cadascun dels quatre considera necessari, convenient, imprescindible, irrenunciable, millorable, asumible, opcional o incòmode és diferent en cada cas, però s'han posat d'acord en una base. O això deien. Fins aquí, ho entenc.

Però no entenc que els que més patien perquè l'Estatut fos excessiu (PSOE) ara estiguin encantats de la vida. I que alhora, els que més patien perque l'Estatut arrivés fins on feia falta (CiU) llueixin un somriure Profidén que em temo els donarà mal de queixals.

Tampoc no entenc que un partit (PSOE) faci un pacte amb el màxim rival (CiU) del seu partit germà (PSC) i deixi amb el cul a l'aire al seu cartell electoral (Maragall).

No entenc (i aquesta em fa molt de mal) que ICV, que havia defensat durant tot el procés (i ha fet la seva bandera política d'això) l'ambició en els plantejaments, l'anar de cara, la unitat dels partits catalans, la pedagogia i el canvi de sistema, ara s'apuntin a un acord que exclou uns socis de govern, no canvia cap sistema i no et permet ni gestionar on atraca la teva barca.

Entenc (ja era hora!) que es pugui votar a favor del 85% d'un text però que votis en contra de la globalitat. Però no entenc que després surtis a la foto amb cara d'haver-te crospit un arrós negre dels que fa ma mare. No venies d'un funeral? La cara de Carod al davant del Congreso és idèntica a la d'Aznar rient a ple pulmó enmig de la manifestació en contra de la negociació amb ETA després d'haver pronosticat l'apocalipsi a Espanya.

Com diria Raimon, em temo que jo no sóc d'eixe món.

Salut i sort,
Ivan.