Fear Yourself
Després de llegir una crítica molt favorable del seu darrer treball (The Electric Ghosts, Important Records, 2006) vaig buscar coses del Daniel Johnston.
I vaig tenir la mala sort de trobar el seu àlbum anterior, enregistrat el 2003, i que no és el que podriem anomenar una gran obra.
D'entrada, trobo que en Daniel no té una veu gens agraciada. Això és superable si cantes amb personalitat i tens un repertori prou bo al darrera, ja he comentat d'altres cantants que superen aquest handicap, i els casos de Dylan i Madonna són palmaris. Però quan el que hi ha al darrera són balades que no porten enlloc (Love Enchanted), avorrides i lentes que destaquen encara més els defectes de la veu (Syrup of Tears) o peces de rock indie que es defensen amb falsa passió i horriblement cantades (Living It For The Moment) aleshores el resultat no pot apuntar gaire alt.
Posats a fer cas als Monthy Python, destaco el pop divertit (com ha de ser el pop!) de Mountain Top i el rock de garatge Love Not Dead, que es deixen escoltar de manera indolora.
La cerca de noves sensacions ens porta de vegades per camins desagradables.
Salut i sort,
Ivan.
1 comentari:
Et recomano que segueixis indagant a la música d'en Daniel Johnston perquè crec que te n'has fet una idea massa negativa. En Johnston ha enregistrat potser milers de cançons en la seva al·lucinant i tràgica vida i tingues per segur que entre elles hi ha moltíssimes autèntiques joies que ja voldrien per ells molts músics metòdics , profesionals i inspirats. Com a prova hi ha la impresionant llista de gent que l'ha versionat i/o aclamat: David Bowie, Yo La Tengo, Sonic Youth, Eddie Vedder, Beck, Spiritualized, The Flaming Lips... Et recomano veure el documental The Devil and Daniel Johnston i escoltar els discs Yip /Jump Music (gravació domèstica del 1983 amb pèssima qualitat de so però excelents cançons), 1990 (disc d'enregistraments en viu de l'any 1990) i Lost and Found (últim disc d'estudi, del 2006).
(enviamalgu@yahoo.es)
Publica un comentari a l'entrada