Fascinado

Canvia l’idioma en que canten, però els Sidonie continuen fidels al seu estil festiu.

Tenia curiositat per veure què tal els sortiria el seu àlbum en castellà, i la veritat és que potser m’agrada més i tot que algun dels que han fet en anglès. A grups com els Sopa de Cabra, aquest canvi els va sentar francament malament, tant comercialment com artísticament. El que no ha canviat és l’escàs suport promocional per part de la seva discogràfica. Per això tanta història amb enregistrar un disc en l’idioma que entenen a Espanya?

Musicalment, continuen amb el seu particular revival del pop psicodèlic. Guitarres i teclats a dojo, amb un barroquisme que de vegades aclapara però mai amb agressivitat. El treball vocal (us i abús de les harmonies que van inventar Crosby, Stills & Nash fa més de trenta anys) és l’encarregat d’endolcir el repertori. Potser la meva cançó preferida és l’eufòrica Bohème, on són poc reverents amb Fritz Lang. Quan els dóna per fer balades, la veritat és que el nivell baixa.

La segona crítica que li faig a qui porta el seu marketing és l’elecció del moment per a treure el disc. Com és que no s’han esperat fins el començament l’estiu? És l’estació que més s’adiu amb alegria naïf que desprén Fascinado.

Salut i sort,
Ivan.