El Extraño Viaje

L’any acaba demostrant que l’estat artístic de la música que es fa a Espanya és més que saludable. Espero poder-vos parlar aviat de la darrera i sorprenent entrega de Dover; avui us parlaré del darrer de Fangoria.

Olvido Gara y Nacho Canut porten molts anys compenetrant-se i oferint música electrònica i ballable. El Extraño Viaje no arriba al magistral nivell d’Arquitectura Efímera, però encara així és un excel·lent CD. Compte: no estic dient que no sigui un gran disc, estic dient que no és una obra mestra. Pel meu gust és massa discotequero, però és divertit, marxós, fácil d’escoltar i, tot i ser molt comercial, no hi ha res de xumba-xumba.

Pop electrònic, la veu inconfusible d’Alaska en plena forma, sintetitzadors i teclats a dojo, bateria electrònica alternant-se amb la tradicional, i alguna guitarra elèctrica per a donar-li canya, tot molt ben conjuntat. Voleu que li trobi una pega? Acostumat a lletres que amb paraules molt senzilles aconseguien lletres amb sentit i molt reflexives, aquest cop trobo que no tenen la càrrega de matèria gris d’altres cops.

Feia mots anys que Alaska no em recordava tant a Dinarama.

Salut i sort,
Ivan.

Fangoria
El Extraño Viaje
DroAtlantic, 2.006