El meu amor Sputnik

Després de llegir i disfrutar Tokio Blues, vaig llegir amb també molt gran plaer una altra novel·la d'Haruki Murakami. I m'he trobat que aquesta novel·la, escrita gairebé trenta anys més tard, repeteix temes i personatges respecte de l'anterior.

Els protagonistes són un altre cop personatges que surten de l'adolescència per a caure a l'edat adulta. Gent confosa que encara no ha descobert els seus objectius vitals i que dubta sobre com afrontar les seves necessitats afectives i sexuals. Es repeteixen temes com el triangle amorós, la inestabilitat mental i la lucidesa, els amors impossibles i l'ànsia per escapar d'una vida massa anodina i poc satisfactòria.

Però, si Tokio Blues era romàntica, melangiosa i autobiogràfica, El meu amor Sputnik és un thriller eròtic. I no l'estic comparant amb Basic Instinct ni les seves imitadores de sèrie B. Més que parlar de l'amor com a fascinació per una persona parla de l'amor com a font de plaer compartit, com la satisfacció de compartir-se amb una altra persona. I el relat està estructurat com una obra de misteri, en el que la intriga per a conèixer el desenllaç és màxima gairebé des del començament mateix de la novel·la.

Crec que d'aquesta novel·la sortiria una molt bona pel·lícula.

Salut i sort,

Haruki Murakami
El meu amor Sputnik
Traducció de Concepció Iribarren
Empúries, 2002.

Tòquio Blues

Us havia dit que em posava a llegir literatura japonesa, oi? Doncs he començat amb aquesta obra de Haruki Murakami.

Es tracta d'una novel·la romàntica però gens acaramelada, optimista però també força trista, que descriu el pas entre l'adolescència i l'edat adulta d'un jove al Tòquio de finals dels seixanta. Retrata amb precisió la desorientació i la falta de referents clars pròpia d'aquest periode vital, i també les contradiccions que tots patim al llarg de la vida.

Sempre he desconfiat de la gent que és d'una peça: o són inconscients o no hi veuen prou. És per això que he simpatitzat amb Toru Watanabe, el protagonista de Tòquio Blues, i la seva lluita per ser feliç i fer allò que toca. A banda de Toru, narrador en primera persona, trobareu una molt atractiva llista de personatges que l'envolten, tots ells descrits amb quatre pinzellades i una gran profunditat.

Absteniu-vos si el que voleu és assaborir exotisme oriental, ja que Haruki Murakami demostra a Tòquio Blues que la gent és igual a tot arreu, amb els mateixos sentiments i preocupacions. Per a subratllar-ho, la immensa majoria de les influències culturals a que es fa referència són occidentals, especialment americanes.

A mi m'ha agradat molt, l'he trobada una novel·la molt humana.

Salut i sort,