Telefonia mobil

Espanya i Japo son els paisos, si no vaig equivocat, on ha penetrat mes el tema del mobil. Pero, als carrers del Japo no acostumes a veure la gent parlant amb el mobil.

De fet, a molts espais publics (per exemple els vagons de tren) hi ha advertiments demanant que la gent no parli pel mobil.

Que fan, llavors? Envien SMS. Constantment. A cada croilla i cada semafor. I fan fotos. I algun tambe el veus que parla amb el mobil, pero el mes normal sembla que marxin a algun lloc discret.

Els models que veiem no son gens espectaculars. N`hi ha molts que mes que mobils semblen joguines.

El que si que hi ha es tota una industria de la personalitzacio d`aquests aparells: ninots, cadenes, enganxines, serigrafies, fundes i tot el que us pogueu imaginar i mes per a fer que el vostre terminal sigui unic.

Salut i sort,

Bateries

He trobat gràcies a El País i Menéame, un interessantíssim article sobre les bateries de mòbils, portàtils i altres aparells quotidians. I com que tinc un munt de feina i molt poc temps, aquí us el deixo.

Salut i sort,

Sun Microsystems

Aquesta setmana he llegit a El País un article sobre Sun Microsystems, publicat arrel dels vint-i-cinc anys de la companyia.

Els que no sou informàtics probablement no coneixeu aquesta empresa, però els que ens hem dedicat durant molts anys a picar tecles sabem que és una de les més innovadores. Els que ja tenim uns anys col·leccionem molts records al voltant de paraules com SunView, SPARC, X11, Java, Solaris i d'altres que ens han donat diners, ocupació, treball i mals de caps. No sempre en aquest ordre. Juntament amb Digital, possiblement la companyia informàtica que més admiro.

Igual que Digital (DEC, no la confongueu amb Digital Research, una altra companyia de software també històrica), Sun és en realitat una corporació o conglomerat que aglutina diverses empreses. Hi ha la que s'ocupa de desenvolupar software (la que va inventar Java) i hi ha la que es dedica a crear nous ordenadors, el ferro. I el club de les que fan ambdues coses no és tant gran: l'antiga DEC, IBM, Apple, HP i para de comptar (les consoles de videojocs mengen a banda). Digital va veure com els costos de I+D i d'atenció al client, els dos serveis que l'havien fet referència mundial, no li permetien crèixer com exigia el mercat. La va acabar comprant Compaq, que no aportava res nou a la tecnologia del moment, però tenia més volum i més guanys. A Compaq la va comprar HP i ara només és una marca (que no empresa) de portàtils.

Sun ha vist com moltes de les seves innovacions han estat recollides pel moviment de software obert, que ha incorporat els seus principis de disseny i li ha atorgat tot el mèrit i el prestigi però li ha tret el mercat sota els peus. Havent Motif ningú no necessita el gestor de finestres de Sun; havent GNU/Linux ningú no necessita pagar per Solaris; i així uns quants més. I han pagat també l'augment de prestacions dels processadors de gamma més baixa, els de PC, que ara poden fer la feina per la qual abans només havia els processadors de Sun o altres més cars.

Fà ràbia que els que fan bé la feina no sempre se'n surtin. I que els que fan qualsevol butifarra i l'emboliquen amb paper de coloraines siguin els reis del mambo, encara en fa més. Però és que vivim en una economia de mercat, no de tecnologia.

Salut i sort,
Ivan.

Quina tecnologia és necessari desenvolupar?

L'article de Michael Canellos a CNET Perspectives tracta sobre la possibilitat que la Índia pugui explotar les aparentments immenses reserves de petroli que hi ha al seu subsol ... si es desenvolupés la tecnologia que ho permeti.

El que em crida més l'atenció de la seva reflexió és com ha evolucionat el concepte alta tecnologia darrerament. És cert que ni la Geologia ni l'Enginyeria Mecànica semblen temes gaire apassionants avui en dia, però no es pot pas menysprear el seu grandíssim impacte econòmic.

En els darrers anys ha semblat evident que les tecnologies interessants eren les de generació d'energia neta, la biotecnologia (especialmente la genètica) i les TIC. Si es confirma el que apunta aquest article, podem veure com la terra de Gandhi pot no només formar hordes d'enginyers de software sinó també manades de geòlegs i enginyers.

Al cap i a la fi, el sector que mou actualment l'economia espanyola (la contrucció) té més de 2000 anys d'història ...

Per altra banda, la perspectiva que el segon gegant asiàtic pugués competir amb Aràbia Saudí al mercat de l'or negre, té unes implicacions geoestratègiques de primer ordre. Econòmicament, li donaria la volta a la situació actual: un fluix immens de dólars i llocs de treball cap a la Índia; l'impacte social sobre 1000 milions llargs de terraquis ja el podeu imaginar; tot el tema d'estalviar hidrocarburs i desenvolupar fonts d'energia netes podria quedar en un segon terme; i políticament, l'equilibri de poder mundial giraria -encara més- sobre Àsia.

Salut i sort, Ivan.

Les impressores d'Orwell

Llegeixo a La Vanguardia del 25 d’octubre del 2005, que l’Electronic Frontier Foundation ha detectat que diverses impressores làser deixen marques als fulls impresos per a permetre la localització posterior de qui hagi imprès el document. Diuen que aquests codis, pràcticament imperceptibles a l’ull humà, només són per a perseguir els falsificadors de documents i paper moneda i que els codis només els han compartit amb la policia i els serveis secrets (s’entén que nord-americans). L’article original el podeu llegir aquí, però penseu que si no és Echelon, alguna altra eina creada per algun organisme protector pot estar vigilant qui llegeix aquest article … Torno a recordar Chomsky. Salut i sort, Ivan.