Quantes dones assassinades

No m'ho hagués cregut mai, però resulta que Espanya està a la cua d'Europa en quant a violència masclista. És a dir, que no som dels països on més dones moren a mans d'algú de la seva família.

Ho he descobert gràcies a aquest article de Malapresa que cita un article de El País on apareixen aquestes dades que podeu veure a sota (i si hi cliqueu, encara les veureu millor).

Naturalment, on diu "casos per milió de dones assassinades" hauria de dir "casos per milió de dones".

Com molt bé comenten a Malaprensa, no hi ha cap motiu per alegrar-se, més aviat el contrari: si aconseguissim ser tant educats com els finesos, tant cívics com els danesos o tant organtitzats com els suïssos és possible que les nostres dones encara estiguessin més en perill.

Salut i sort,

Sàtira econòmico-social

Realment, aquest home les clava dia si i dia també. Com sempre, si cliqueu la imatge es veurà més gran en una nova pestanya.

Salut i sort,

Els OVNIs ja no ens visiten

Pablo Francescutti escriu un brillant article a El País d'avui sobre el fenòmen OVNI.

Com és que han deixat de visitar-nos els extraterrestres? Probablement és que han entrat en recessió i ara visiten planetes més barats i amb menys contaminació, no creieu? Bromes a banda, és un article molt interessant, tant sociològicament com antropològicament.

Mentre buscava una imatge per ilustrar el tema m'he trobat amb aquest article, crític amb l'actitud crèdula i irreflexiva de la gent, també molt interessant.

Em quedo amb la idea que l'home necessita escapar-se de la realitat que no li agrada, inventar-se un ordre diferent de coses que li proporcioni una explicació tranquilitzadora, una esperança que la racionalitat li nega. Igual que fan els nens.

És que ser adult a temps complert és molt dur.

Salut i sort,

Ciències i Lletres

El que va inventar la divisió entre Ciències i Lletres es va cobrir de glòria. És una de les bestieses més grans que s'han fet mai. (Per cert, no recordo els detalls, però sembla que va ser en una polèmica al Regne Unit sobre quins ensenyaments havien de ser universitaris i quins no).

Ni Ciències ni Lletres. Les unes no tenen sentit sense les altres. Allà on és més clar és a la Medicina. No serveix de res l'excel·lència tecnològica i la màxima experiència si no hi ha una sensibilitat humanística que et motivi a tractar d'una manera adient els pacients. I a l'inrevés. Es poden posar múltiples exemples.

Per això tant imbècils són els escriptors que presumeixen de la seva ignorància tecnològica com els enginyers que no tenen temps per a llegir cap llibre que no sigui de la seva especialitat. Uns no poden abastar tot el que els ofereix el present, els altres no poden saber que els depararà el futur.

Salut i sort,

Barça Is Different

Lluís Bassets recupera en el seu bloc un article de Manuel Vázquez Montalbán en que aquest analitza en clau no esportiva la victòria del Barça a la lliga 73-74, la del famós 0-5 al Bernabeu.

A banda de la nostàlgia esportiva, resulta molt interessant llegir el text sabent de quin peu calçava Montalbán i com se les gastava la censura de l'época.

Talent per esciure, per deixar entendre entre línies i bon gust futbolístic.

Salut i sort,
Ivan.

España, donde más subieron los precios en restaurantes y cafés con la introducción del euro

Publica ELPAIS.com que la Comissió Europea ha elaborat un informe que constata el que milions d'espanyols ja sabiem. Potser que ens contractin a nosaltres, enlloc de continuar pagant als funcionaris actuals?

Una de les conclusions de l'informe és quantificar la pujada de preus al sector restauració: un quaranta per cent. Es diu aviat.

Una altra conclusió de l'informe, no menys interessant, és que la major part de la ciutadania té una impressió subjectiva que no casa amb les dades estadístiques. Aquesta és una conclusió errònia, crec jo.

Les dades estadístiques estan fetes d'una determinada manera, amb un cert objectiu i els números resultants (les dades) són completament correctes. Per altra banda, ningú millor que un o una ama de casa per a saber si la vida està cara o barata.

Perquè no casen les dades macroeconòmiques amb les impressions ciutadanes? Perquè no mesuren el mateix. Només us cal considerar que la pujada en el preu de la vivenda no es reflecteix a l'IPC, perquè no entra a la cistella de preus del panell. O, millor encara, reviseu el vostre pressupost mensual. Si sou un treballador de l'àrea de Barcelona, que es veu forçat a dinar i potser esmorzar fora de casa, digueu-me què suposa en termes microeconòmics una pujada del 40%.

Per la macroeconomia, es veu que ben poc.

Salut i sort,

Tinc el cap de vacances

Un cop més és El Roto qui millor explica el que penso, en aquest cas el que sento.

Salut i sort,

El valor de les paraules

No fa gaire vaig llegir a El País el següent titular:

El grupo terrorista protestante más activo del Ulster anuncia su disolución.

Si llegiu la notícia que publica El País, podeu creure que un respectable club de voluntaris patriotes ha decidit deixar córrer les seves activitats i prou. Durant tot l'article es refereixen a ells d'una manera bastant més neutra a com ho fan respecte d'ETA o els assassins de dones a Espanya. Jo no entenc perquè aquest grup és una "organización paramilitar" i no una "banda terrorista", com ho és ETA.

Encara que les paraules vulguin dir el mateix, no sonen igual.

Entenc que siguin beligerants contra ETA. Però no entenc (ni aprovo) que deixin de ser-ho contra els que també fan servir la violència a d'altres llocs en conflicte. El principi de lluitar pels objectius polítics només amb la Política i el Dret hauria de defensar-se de manera universal, opina l'ingenu que signa aquestes ratlles. Pot haver una certa comprensió en situacions enquistades on mai no ha hagut un escenari pacífic ni democràtic, allà on la vida és així. Líban, l'Àfrica Negra i algun altre indret. Però no a un altre país de la Unió Europea.

Que un mitjà de comunicació tant prestigiós com El País tingui aquest criteri variable em fa sospitar (i mira que arribo a ser ingenu) que també té criteri variable a l'hora de valorar les infraccions legals que pot cometre un govern democràtic en nom de l'interès general, i aquí poca broma. O potser és que els morts amb d'altres passaports són menys dolorosos. Tampoc estaria bé.

I consti que denuncio aquest diari perquè me'l llegeixo sempre que puc. I perquè tinc temps, és clar. Si fos lector de La Razón, El Mundo o Libertad Digital, no sé si tendria prou temps.

Salut i sort,