Nothing Serious

Avui comentem el darrer compacte de Roy Hargrove, o sigui que parlem de jazz.

La part que més m'ha agradat és la que explora els camins del latin jazz, amb el piano (Ronnie Mathews) i la bateria (Willie Jones II) marcant el ritme i la tonada de manera principal, compartint el protagonisme de la trompeta de Mr. Hargrove. Els passatges en que s'endinsa en els camins del hard-bop, naturalment més complexes, tenen la dificultat afegida d'uns solos entrellaçats que s'acaben fent llargs i feixucs.

La interpretació bascula entre els moments més ferotges, protagonitzats pel mateix Hargrove i el seu saxofonista Justin Robinson i els més amicables, però sense perdre mai ni l'elegància ni la sofisticació. És un CD que no pots oblidar que sóna, sempre passa alguna cosa.

A la web de Verve podeu escoltar què tal sóna. Aquest mateix any, Roy Hargrove ha publicat un altre àlbum amb acompanyament elèctric i de tendència més soul i funk, juntament amb la banda The RH Factor, que també trobareu allí.

No mata però tampoc fa mal. Es pot escoltar bé.

Salut i sort,
Ivan.

Roy Hargrove Quintet
Nothing Serious
Verve, 2006.